Situació
Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar (269 m d’altitud).
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG816187.
S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera. Dista de Blanes poc més de 4 km. (JAM-JRS)
Història
La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna. Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’historiador Maurí i Serra ha refutat aquesta gratuïta afirmació.
El testimoni més antic és la imatge mateixa, que no sembla anterior a ben entrat el segle XIII. La notícia històrica més antiga que fins ara se’n coneix és del 1323, en què el bisbe Pere de Rocabertí va crear un beneficiat per ocupar-se de la capella amb el nom o càrrec de clauer o beneficiat de la clau.
L’augment de la devoció féu renovar l’antic edifici, que fou substituït per un de nou entre el 1609 i el 1612. Des d’aleshores és famós l’aplec del Vilar dels dimarts de Pasqua Florida, encara vigent, i la processó de la Mare de Déu, que fins fa poc se celebrava amb motiu d’alguna calamitat pública.
Talla de fusta policromada, de la segona meitat del segle XIII, que presideix el santuari.
F. Tur
El 1936 fou incendiat el temple i en va desaparèixer l’altar barroc, però la imatge de la Mare de Déu es va salvar. Després del 1940, l’església fou restaurada sota la direcció de l’arquitecte Puig i Boada, i es va decorar amb ceràmiques i escultures de J. Roig, A. Cumella i J. Busquets, intentant adaptar-se al gust barroc que presideix aquest temple, precedit d’un atri modern amb bonics esgrafiats. (JAM-JRS)
Talla
La imatge de la marededéu del Vilar, tallada en fusta i de 50 cm d’alçària, ha estat sovint considerada un exemplar romànic. Vestida amb vel, mantell i túnica, sosté un element esfèric amb la mà dreta, mentre que amb el palmell vertical apropa l’altra mà al cos del Nen. Aquest apareix assegut a la falda, tot fent el gest de beneir amb la mà dreta. De tota manera, l’encartonament dels plecs de les vestidures i un intent de major versemblança en els trets facials de les respectives figures fan, entre d’altres aspectes, que l’exemplar hagi de definir-se com a gòtic, malgrat que cronològicament encara pugui pertànyer al segle XIII, no abans de la meitat de la centúria. (JCSo)
Bibliografia
Bibliografia general
- Coma i Soley, 1941; Maurí i Serra, 1952.
Bibliografia sobre la talla
- Noguera, 1977, pàgs. 227-229.