Situació
Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici.
J. Recarens
A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella. El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant.
Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts defensius de la regió.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG835296.
S’hi pot arribar fàcilment des de Caldes a través d’una pista de terra en bon estat i ben senyalitzada. (ACC)
Història
El castell de Malavella és documentat, per primera vegada, vers l’any 1057 en el jurament de fidelitat que expressà el senescal Amat Eldric a la comtessa Almodis, “...et ego predictus Amatus non vetabo tibi, predicte Almodis, potestatem [...] de ipso castro quod dicitur Malavela...”. El castell va pertànyer als vescomtes de Cabrera.
Malauradament, no tornem a trobar referències d’aquest castell fins al començament del segle XIV. (EPF)
Castell
De la fortalesa, envoltada per un vall defensiu, n’han restat vestigis d’un recinte murat de forma irregular, amb torres quadrades (485 per 485 cm) a dos dels angles. Al sector de tramuntana hom pot veure part d’una estructura rectangular amb absis semicircular, identificada com l’església del castell. Alguna font bibliogràfica ha interpretat que l’absis havia estat construït sobre una torre anterior; ara com ara, sense una excavació arqueològica és difícil donar una opinió sobre això.
En general, els murs, molt arranats al sector de ponent, han estat aixecats amb un aparell, gens treballat, amb abundant morter de calç, més propi d’altres períodes que el que aquí estudiem. Quant al tipus d’aparell de les torres i de la capella, format per grans carreus de pedres (30 × 15 cm aproximadament), disposades amb tendència a marcar filades horitzontals i rejuntades amb un morter ric en calç, recorda més les construccions dels segles XII i XIII. (ACC)
Bibliografia
- Els castells catalans. III, 1971, pàgs. 380-384; Miquel i Rosell, 1945, pàg. 471, doc. 448.