Situació
Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera.
J. Recarens
El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG687482.
Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església. (JRR)
Història
Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’indret conegut com “Plademunt”, sembla que deu la fundació als monjos de Santa Maria d’Amer. Avui coneixem la presa i el petit nucli de població del Pasteral, a la sortida del congost del mateix nom, a la dreta del Ter. (JAL)
Església
Planta de l’església alterada per contraforts i altres modificacions tardanes.
J. Recarens
Es tracta d’una església de nau rectangular que té un absis semicircular bastant irregular a llevant, amb un tancat afegit a ponent i migdia, i una sagristia també afegida a migdia, a tocar de l’absis.
La nau és coberta amb volta apuntada reforçada per un arc toral també apuntat.
Al centre de l’absis hi ha una finestra rectangular d’una sola esqueixada, amb un ull bastant ample. Al mur de tramuntana n’hi ha una altra, que sembla oberta molt posteriorment. Més antiga sembla la mena de finestra, ara cega, a l’interior de la nau i oberta a la sagristia, de secció rectangular uniforme. En aquest mur hi ha oberta, posteriorment a la construcció de la nau, la porta de l’esmentada sagristia. Entre aquesta i l’absis que s’obre a la nau, tant per dintre com per fora, hi ha una petita fornícula rectangular, amb un simple plec. Primitivament, la porta era oberta en aquest mur, i encara ara n’és ben visible l’arcada interior, i parcialment visible i tapiada l’exterior, mig amagada per un contrafort. Tant l’arc exterior com l’interior són de mig punt, i fets amb uns carreus molt poc treballats. La porta i la finestra del mur de ponent són d’època posterior.
L’aparell, on és visible, és de carreus allargassats disposats regularment, palesant un tipus constructiu rural, probablement del segle XII.
Aproximadament al centre de la nau hi ha un arc toral que descansa sobre unes rústiques mènsules sense muntants. Al llarg de pràcticament tota la nau, i a banda i banda de la porta d’entrada actual, hi ha un banc d’obra.
El paviment és més alt al presbiteri que s’avança a l’absis i baixa a la nau per mitjà d’un sol graó. Es cobert amb panots ceràmics de diverses mides i el nivell de la nau és més baix que l’exterior, de dos graons.
L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera i la volta, igual que l’arc toral, són apuntats (molt més aquest últim). (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 158.