Situació
Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi.
J. Recarens
Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica. Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla. És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG796207. (APF)
Història
El 1158 aquest monestir consta ja sota l’orde cister cenc també en el document de dotació o confirmació de béns que aquell any feren l’arquebisbe de Tarragona, juntament amb el de Girona i altres eclesiàstics, entre ells el bisbe de Saragossa, en el qual eximeixen de tota subjecció l’església de Santa Maria i les monges que hi viuen sota la regla i vida de Claravall, i confirmen els béns que li van donar Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí.
En el document es diu que la priora Ricsenda amb les monges que hi vivien havien aixecat el monestir, amb gran esforç en un lloc erm i voltat d’esbarzers i espines. Cal suposar, per tant, que l’obra s’hauria fet alguns anys abans, com a mínim el 1155; això, d’altra banda, fa avançar la introducció del monaquisme femení cistercenc a les terres de Girona almenys vint anys abans que al sector de la Catalunya Nova, centrat a Vallbona de les Monges. Sembla que el monestir era filial de Nonenque o Noninges, una abadia femenina francesa on es devia formar Ricsenda.
Confirmació de béns al monestir de Santa Maria de Valldemaria (16 de maig de 1158)
L’Arquebisbe de Tarragona Bernat Tort i el bisbe de Girona Berenguer de Llers, confirmen a Ricsenda, priora de Valldemaria, les seves propietats i li donen una escriptura de llibertat i salvaguarda.
Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, Barcelona 1678, pàg. 478.
Jaume Marquès i Casanovas: Maçanet de la Selva, Girona 1893, pàgs. 331-332.
"Anno Dominice Incarnationis MCLVIII precibus assiduis Ricsendis Priorissae Vallis Mariae, et aliarum Sancti Monialium sibi commissarum, quae secundum regulam Clarevallis religiose vivendo locum illum ad honorem Dei magnis laboribus eremo inter vepres, et spinas primum, ac noviter aedificaverunt, placuit Bernardo Tarraconensi Metropolitano, et Berengario Gerundensi Episcopo, quod Ecclesiam illam, ipsasque dictas Sancti-Moniales, tam futuras, quam praesentes, et omnes res earum mobiles, et immobiles perpetuo liberarent, et ab omni damnificatione eriperentur; ita quod semper sint liberae, et immunes ab omni subiectione. Huius autem libertatis scriptura est haec. Sit notum cunctis praesentibus, atque futuris, quoniam ego Bernardus Dei gratia Tarraconensis Archiepiscopus, et Berengarius eadem gratia Gerundensis Episcopus Divina auctoritate deliberamus, et ab omni subiectione eripimus Ecclesiam S. Mariae illius loci, qui dicitur Vallis Maria, et omnia sua, salva tamen reverentia, quam ibi debet habere Gerundensis Ecclesia. Nos autem suscipimus in tutela nostra ad custodiendum fideliter ipsam Ecclesiam, et suis omnibus, et auctoritate nostra mandando precipimus, et omnibus modis interdicimus, quod nullus habeat dominium, vel potestatem aliquid auferendi, vel formam Ordinis Sancti-Monialium, inibi Deo famulantium in alium Ordinem transmutandi. Ipsae vero in Sacro Religionis proposicto sedule, ac assidue perseverantes, ieiuniis, vigilijs, orationibus, lacrymis, carnales concupiscentias superare nitantur vivere, secundam regulam, et modum, et formam Ordinis Clarevallis, et despectis caducis, et transitoriis in aterna requie mereantur accipere fructum sui laboris. Preterea rogamus parroquianos nostros, quod ipsas Sancti Moniales benigne suscipiant, et eis misericorditer, ac charitative subveniant quod qui fecerit pro Dei amore, et peccatorum suorum remissione fiat ei in remissionem peccatorum, et tribuat ei in terra viventium. Si quis, quod absit, Ecclesiam illam, aut bona Sancti-Monialium illarum impugna verit, aut inquietaverit, aut aliquo modo rapuerit anathemati tamdiu subiaceat, donec ablata restituat, et de praesumptione canonice satisfaciat. Nec non etiam volumus, et in virtute Spiritus Sancti precipimus, quod locus ille sit semper in salvitate, ita quod quis ad illum locum fugerit salvus et securus sit ab in inimicorum impetu dum ibi fuerit. Dona etiam illa omnino esse praecipimus, quibus Berengarius de Massianeto, et Gaufredus de Rocabertino Ecclesiam illam hereditaverunt. Iterum in remissione, et absolutione peccatorum per gratiam. virtutem Sancti Spiritus eis ponimus, qui hanc novellam planeationem ad gloriam, et laudem Dei dederunt, et plantare fecerunt in omnibus, tam futuris, quam praesentibius, qui Valli Mariae propria facultate suppeditant, vel suppeditabunt. Actum est hoc xvii Kalend, lunij, anno XXIJ Regni Ludovici Regis iunioris. Sig + num Bernardi Tarraconensis Archiepiscopi. Berengarius Dei gratia Gerundensis Episcopus. Guillelmus Gerundensis Sedis Praeceptor. Sig + num Guillelmi S. Stephani. Arnaldus Gerundensis Archidiaconus. Raymundus Emporitanus Archilevita. Sig + num Guillelmi Barchinonensis Episcopi. Petrus Dei gratia Casaraugustanus Episcopus. Petrus R. Rosselli Sacrista, + ludex. Besulliniensis probat. Guillelmus + Guillelmus S. Felicis Abbas Besulliniensis probat. h.i.a Guillelmus."
Traducció
"L’any mil cent cinquanta-vuit de l’encarnació del Senyor, pels precs insistents de Ricsenda, priora de Valldemaria i de les altres monges a ella encomanades, que vivint religiosament segons la regla de Claravall van edificar primer i de nou aquell lloc per a honor de Déu amb grans treballs en un erm entre esbarzers i espines, ha plagut a Bernat, metropolità de Tarragona, i a Berenguer, bisbe de Girona, alliberar perpètuament aquella església i les esmentades monges, tant futures com presents, i totes llurs coses, tant mobles com immobles i sostreure-les de tota càrrega, de tal manera que sempre siguin lliures i exemptes de tota subjecció. Ara bé, l’escriptura d’aqueixa llibertat és així: Sigui sabut de tothom, presents i futurs, que jo Bernat, per la gràcia de Déu, arquebisbe de Tarragona, i Berenguer, per la mateixa gràcia, bisbe de Girona, amb autoritat divina deliberem i eximim de tota subjecció l’església de Santa Maria d’aquell lloc anomenat Valldemaria i totes les seves coses, salvant, no obstant això, la reverència que allà hi ha de tenir l’església de Girona. Ara bé nosaltres prenem sota la nostra tutela, per guardar-la fidelment, aquesta església i totes les seves coses, i amb la nostra autoritat amb manament preceptuem i de totes les maneres prohibim que ningú tingui domini o potestat de treure’n res ni de transmudar la forma de l’orde de les monges que allà serveixen Déu en un altre orde. I elles mateixes perseverant amb cura i assiduïtat en el sant propòsit de la religió, vençudes les concupiscències de la carn amb dejunis, vetlles, oracions i llàgrimes, s’esforcin a viure segons la regla i forma i mode de l’orde de Claravall i menyspreant les coses caduques i transitòries, mereixin rebre el fruit del seu treball en el repòs etern. A més preguem als nostres parroquians que rebin benignament les susdites monges i les ajudin amb misericòrdia i caritat i qui ho faci per amor de Déu i pel perdó dels seus pecats així li sigui concedit i li ho retribueixi en la terra dels vivents. I si algú, que Déu no ho permeti, impugnés aquella església o els béns d’aquelles monges o els inquietés o d’alguna manera els arrabassés, estigui subjecte a excomunió fins que restitueixi allò arrabassat, i en satisfaci econòmicament per la gosadia. I també volem i en virtut de l’Esperit Sant manem que aquell lloc estigui sempre en salvació, de tal manera que si algú es refugiés en aquest lloc, mentre hi estigui, estigui segur i fora de perill dels enemics. I manem que estiguin segurs també els donatius amb els quals Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí la van enriquir. Finalment posem en la remissió i absolució dels pecats per gràcia i virtut de l’Esperit Sant aquells que van donar aquesta novella plantació per a la glòria i lloança de Déu i la van fer plantar i a tots, tant els presents com els futurs, que auxiliïn o auxiliaran amb els seus cabals la Valldemaria. Fet això el dia disset de les calendes de juny, l’any vint-i-dos del regnat del rei Lluís el Jove. Signatura de Bernat, arquebisbe de Tarragona, Berenguer, per la gràcia de Déu, bisbe de Girona. Guillem, xantre de la seu de Girona. Signatura de Guillem de Sant Esteve. Arnau, ardiaca de Girona. Ramon, ardiaca d’Empordà. Signatura de Guillem, bisbe de Barcelona. Pere, per la gràcia de Déu, bisbe de Saragossa. Pere R. de Rossell, sagristà i jutge de Besalú ho aprova. Guillem. Guillem, abat de Sant Feliu de Besalú ho aprova. Guillem."
[Trad.: Joan Bellès i Sallent]
El 1164 la priora Ermessenda va rebre una notable donació de terres a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III. L’any 1169 aquesta priora, amb l’ajut de Gaufred de Rocabertí, va passar a residir a la seva fundació de Santa Maria o Sant Feliu de Cadins, a l’Alt Empordà, amb el títol d’abadessa, mentre que Valldemaria esdevingué un priorat seu. El papa Alexandre II confirmà aquest trasllat.
Dotació del monestir de Santa Maria de Valldemaria (28 de febrer de 1164)
Almodis, germana de Ramon Berenguer IV i muller de Ponç de cervera, amb els seus fills i gendre, dóna a la priora Ermessenda de Valldemaria i a les seves germanes uns alous als termes d’Espluga, la tallada i Passanant.
Jaume Marquès i Casanovas: Maçanet de la Selva, Girona 1983, pàgs. 335-336.
"Notum sit cunctis omnibus hominibus, tam praesentibus, quam futuris, quod ego Adalmus soror Comes Barcinonensi, simul cum filijs meis Hugo, et Pontius, et Raymundus de Torre-Rubia, genere meo, et coniux eius Gaya filia mea. Nos simul in unum donatores sumus ad locum S. Maria, quae vocatur Vall de Maria, vel tibi Ermesendae Prioressa, vel sorores tuas, que hodie ibi sunt, vel in antea ad venturi erant, sive ad totas successores tuas per hanc scripturam donationis, damus nos vobis superscriptas, vel ad eiusdem locum superscriptum paraliatas duas de alaudio, infra terminos de Espluga, vel in ipso de Tallada, vel in ipso de Passanant, vel in suas adiacentias in meliore locum, ubi invenire potueritis, cum introitibus, et exitibus earum, sive cum afrontationibus de iam dicta alaudia, vel insuper nominatis locis. Et est ipsum haec omnia in Comitaru Barcinonensi, in terminos iam dictos, et advenit nobis per parentorum, vel per qualicumque voces. Et est manifestum. Quod si nos donatores ad ullasque homo, vel femina, qui ista carta donationis inquietare voluerit in duplo vobis componatur, aut componamus, aut in antea firma sted modo, vel omnique tempore. Facta carta donationis ij. Kalend. Martij, anno XXVIJ. Regnante Ludovicus Regis iunioris, et anno M.c.IXIIJ. Sig + num Adalmús. Sig + num Hugo. Sig + num Pontij. Sig + num R. de Torre-Rubea genere meo. Sig + num coniux eius Gaya filia mea. Nos qui ista carta donationis mandavimus scribi, et firmavimus testibus firmare rogavimus. Sig + num Guillermi de Gardia. Sig + num Pontij de Tales. Istis testes visores, et auditores de hac re. Petrus, qui haec scripsit."
Traducció
"Sigui sabut de tots els homes, tant presents como futurs, que jo Almodis, germana del comte de Barcelona, juntament amb els meus fills Hug i Ponç i Ramon de Torroja, gendre meu, i la meva filla Gaia, esposa d’aquest, conjuntament donem al lloc de Santa Maria, que s’anomena Valldemaria i a vós, Ermessenda, priora, i a les vostres germanes que ara hi viuen, o en endavant hi entraran, i a totes les vostres successores, per aquesta escriptura de donació, donem a vosaltres sobredits i al lloc sobreescrit dues parellades d’un alou dins el terme de l’Espluga i al de la Tallada i al de Passanant i a les seves adjacències al Hoc millor que pugueu trobar, amb les seves entrades i sortides i amb les afrontacions dels susdits alous i els llocs ja anomenats. I tot això és al comtat de Barcelona als termes ja esmentats i ens ha pervingut pels drets dels nostres pares o de qualsevol altre. És cosa notòria. I si nosaltres els donants o qualsevol home o dona volgués inquietar aquesta carta de donació, que us ho reparin el doble, o nosaltres us ho reparem i en endavant romangui ferma ara i per tot temps. Feta la carta de donació el dia dos de les calendes de març, l’any vint-i-set del regnat de Lluís el Jove i l’any 1164. Signatura d’Almodis. Signatura d’Hug. Signatura de Ponç. Signatura de Ramon de Torroja, gendre meu. Signatura de la seva muller Gaia, filla meva. Nosaltres que hem ordenat escriure aquesta carta de donació, la signem i hem pregat que els testimonis la firmessin. Signatura de Guillem de Guàrdia. Signatura de Ponç de Torroja. Signatura de Ponç de Tales, testimonis de vista i oïda d’aquesta cosa. Pere, que ho ha escrit."
[Trad.: Joan Bellès i Sallent]
La comunitat de Valldemaria, protegida pels Cabrera, va continuar residint a la Selva, sota el control de les priores i pràcticament independent de Cadins. El 1492 tenia només sis monges, però la decadència s’accentuà fins al punt que el 1543 la priora, Isabel Pasqual, passà a residir a Sant Daniel de Girona, monestir amb el qual es va fusionar definitivament Valldemaria el 1550. Això vol dir que aleshores ja no hi devia haver cap lligam amb el cenobi de Cadins, traslladat el 1492 a la ciutat de Girona.
L’any 1603 l’abadessa de Sant Daniel arrendà l’antic convent i les seves terres als Jalpí, que n’esdevingueren els propietaris fins al 1905 i foren els que reedificaren el mas que engloba l’antiga església. En l’arrendament del 1603 se’ls va imposar l’obligació de mantenir el culte i decència de la capella de Santa Maria, però una relació del 1667 diu que la capella estava fumada, indecent i que era corral de bèsties i refugi de bandolers.
Aleshores els Jalpí traslladaren la imatge a la capella de la seva casa d’Arenys i més tard a l’oratori de la casa Jalpí-Tries d’Arenys de Munt. És també tradició a la comarca la creença que la imatge gòtica de la Mare de Déu de Cabrera, venerada a la parroquial de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, procedeix de Valldemaria, bé que podria ésser una confusió amb la imatge abans esmentada. (APF)
Priorologi del monestir de Santa Maria de Valldemaria
| Ricsenda | 1158 |
| Ermessenda | 1164-1169 |
| Brunissenda d’Hostalric | 1292 |
| Constança de Puigmoltó | 1306 |
| Aldonça de Palol | 1492 |
| Elisabet Pasqual | 1492-1543 |
| Constança Sarriera | 1543 |
| Lluïsa Malarts | 1550-1580 |
Església
Planta de l’església, ara integrada en una masia moderna.
J. Recarens
Actualment sols resta d’aquest monestir cistercenc el cos de l’església, unida al mas d’època posterior, probablement aixecat sobre restes de l’edifici monacal, al segle XVIII. L’església és una petita nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular llis, que s’hi obre mitjançant un sol plec. Al centre de l’absis hi ha una finestra amb arc de mig punt i segurament de doble esqueixada, actualment tapiada.
La porta d’entrada, d’arc de mig punt llis, sembla que sense ressalts, era el mur de ponent, i ara dóna a un petit magatzem, que al seu torn s’obre al porxo forà del mas. També hi ha restes de dues portes, ara tancades per l’extradós, als murs laterals. Almenys una d’elles devia donar a les dependències monacals. La nau és coberta amb una volta una mica apuntada i l’absis, amb volta de quart d’esfera, també lleugerament apuntada, però molt menys que la nau, amb prou feines ara visible.
Des de l’exterior només es pot veure un fragment d’absis sobrealçat, fent cantonada amb un cobert, dins el qual hom abraça gairebé tota la llargària de la façana de tramuntana. Tota la coberta és sobrealçada.
Tant l’interior com l’exterior han estat arrebossats i emblanquinats, i, per tant, és gairebé impossible, si no és per mitjà de cales, esbrinar-ne el tipus d’aparell. (JRR)
Bibliografia
- Pladevall, 1968; Marquès i Casanovas, 1983.