Situació
Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat; fou descoberta el 1977.
J. Recarens
Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG440634. (APF)
Història
L’any 860, l’indret on més tard hi hauria el poble era anomenat Auzor, i més endavant Ausor, fins a convertir-se en l’Osor actual, mot que sembla tenir una antiga arrel equivalent a corrent d’aigua, fent referència amb tota probabilitat a la riera que divideix el poble en dos costats.
La parròquia no és documentada fins l’any 914, en què n’eren senyors el magnat Salla i el seu fill Isarn; inicialment estava sotmesa a la jurisdicció del castell de Solterra. L’any 1144, el comte Berenguer IV va concedir als habitants de la parròquia un privilegi, mitjançant el qual restaven eximits del pagament del dret de cugucia, i atorgava també la llibertat a les donzelles després del pagament de dos sous.
L’església parroquial de Sant Pere, documentada des de l’any 917, fou reedificada i consagrada el 1125. Era dependent de l’arxiprestat de Sant Hilari Sacalm i del bisbat i el comtat d’Osona, alhora que fou matriu del santuari del Coll per espai de molts segles. (JCH)
Església
L’església parroquial, documentada des del 922, fou reedificada i consagrada pel bisbe de Vic el 1125. S’esfondrà en els terratrèmols de l’any 1427, segons una relació del 2 d’agost de dit any, que diu que a Osor “eren trencats los ponts e enderrocada la isglésia”. Aquesta es va refer precipitadament a mitjan segle XV i es va modificar i transformar al final del segle XVIII, en construir l’edifici actual, que va capgirar l’orientació de la primitiva església romànica.
L’any 1977, de resultes de l’enderrocament d’unes construccions annexes a l’antic convent de les monges, va aparèixer l’extrem del braç meridional del creuer de l’antiga església romànica, encastat al mur de l’església barroca. Aquest braç dei creuer mostra un parament romànic de pedres disposades en filades horitzontals, amb nou arcuacions llombardes que ressegueixen el vessant de la teulada, amb lesenes als extrems, i un notable finestral de doble esqueixada al seu centre. Una altra finestra més petita s’obriria en època més tardana. A l’altre costat de l’església és visible el cantó oposat del creuer, molt més malmès, però ben visible, amb l’inici de les lesenes, bé que sense les arcuacions de la part alta. Això sembla fixar la disposició del temple primitiu, format probablement per una nau, ara desapareguda, i un ampli creuer o transsepte on es devien obrir tres absis, el central dedicat a sant Pere i dos de menors dedicats a sant Joan i sant Tomàs (aquests documentats des del 1280), tots a la banda de llevant, on hi ha ara l’accés o façana de l’església barroca. (APF)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 314; Pladevall, 1974, pàgs. 77-78.