Situació
Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors.
J. Recarens
L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG622484. (JRR-JAA)
Història
La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter.
En l’aspecte religiós va dependre sempre de la parròquia de Sant Vicenç de Susqueda. És esmentada el 1067, en l’acta de consagració de Sant Vicenç, com a filial seva amb el nom de Sant Daniel de Solerols. L’any 1278 és coneguda com a Sant Daniel de Maifré i del segle XIV en endavant com a Sant Miquel de Maifré.
L’actual edifici, de planta romànica, fou molt transformat i en bona part refet els anys 1616 i 1788; el 1946 fou restaurat.
Ara té culte perquè serveix de centre religiós dels pocs habitants que resten a la vall de Susqueda. (APF)
Església
Planta de l’església on hom pot comprovar les reformes fetes a través del temps.
J. Recarens
Es tracta d’una petita esglesiola, de planta romboïdal, lleugerament irregular, capçada vers llevant per un absis semicircular molt irregular, que s’hi obre per un simple plec. La porta actual és a la façana de ponent i és posterior a l’obra original. El mur de migdia no segueix una línia recta, sinó que té un punt d’inflexió cap endins. A tocar de l’absis té una finestra oberta posteriorment a la primitiva obra. A l’absis, llis tant a l’interior com a l’exterior, hi ha una finestra de doble esqueixada centrada, només visible parcialment des de l’exterior. Al mur de tramuntana, que és completament cec, hi ha una fornícula quadrada a prop de l’absis. La volta de l’absis és de quart d’esfera i la de la nau, apuntada, fou refeta l’any 1616, segurament després que els terratrèmols del segle XV n’esfondressin la primitiva. Tot l’edifici presenta una acusada orientació cap a tramuntana. L’interior és totalment arrebossat i emblanquinat.
Les façanes exteriors són llises, sense cap tipus de decoració, i també són arrebossades com a l’interior. La de ponent és coronada per un campanar d’espadanya amb dos ulls, construït o refet a les campanyes del 1616 o bé a les del 1788, any en què fou oberta la finestra de migdia. La porta actual data de l’any 1616, mentre que el conjunt de l’edifici pot considerar-se una obra rural d’època imprecisa, entre els segles XI i XII. (JRR-JAA)
Bibliografia
- Pladevall, 1981; Arnau, 1983.