Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics.
F. Tur
Situació
L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG657268. (JRR)
Història
Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera. L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “Sancti Felicis de Bursoleu”. El mas “Busaleu” o “Bursoleni” és citat en l’antiga documentació del monestir de Breda des del 1185 i avui encara s’aixeca a poca distància de l’església i el petit nucli modern.
L’església, que conserva gran part de l’estructura del segle XI, fou en endavant una església parroquial de l’ardiaconat de la Selva, i, més recentment, de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners. (JCH)
Església
Planta de l’església i secció del campanar.
J. Recarens
L’església de Sant Feliu és un edifici molt modificat, constituït actualment per una nau central —que probablement es correspon en planta amb la nau primitiva—, i capçada vers al nord-est per l’antic absis retallat interiorment, que ha restat molt poc fons i amb el mur molt més prim del que hauria estat inicialment; la porta d’entrada és al mur oposat. En unes obres de restauració, l’any 1970, en les quals hom agençà tot l’edifici, fou regruixit interiorment l’absis amb els carreus que es poden veure actualment, emmarcant-lo amb un arc rebaixat de carreus, igual que la finestra de doble esqueixada i l’arc de mig punt en gradació. A banda i banda de la nau central hi ha dues naus laterals afegides en època gòtica que s’hi obren per mitjà de dues grans arcades de mig punt.
A l’extrem de llevant, tapant una bona part de l’exterior de l’absis, hi ha una sagristia afegida més endavant, que s’obre al presbiteri per mitjà d’una porta i sembla que té una segona porta tapiada, que donava a la nau lateral.
A l’extrem de tramuntana hi ha una estança quadrada amb una finestra i una escala que puja al cor, i des d’allí a les golfes de l’església, que, com es pot veure des de l’exterior, és molt sobrealçada del primitiu nivell.
Sota aquesta escala hi ha una pila de pedres que, juntament amb les del cementiri, formaven les dovelles de la primitiva porta romànica, esmentada al començament del segle XX per Monsalvatje, i que havia estat muntada, sense poder assegurar que fos en el seu emplaçament inicial, a l’extrem de migjorn de la nau, sota l’atri que la protegia i que encara es conserva a la façana sud-est. A l’interior encara es pot veure clarament l’espai on era situada.
El campanar de torre, d’època romànica fins a la cornisa inferior de les darreres finestres, és situat al costat de l’angle nord-est de la nau. La raó d’aquest entregirament és encara una incògnita, sense una explicació aparentment raonable.
Exteriorment el campanar és cec fins arribar al primer nivell de finestres, on hi ha una finestra geminada per cara, amb un doble arc de mig punt recolzat per un senzill capitell trapezial, que descansa sobre una columna cilíndrica, amb una simple base de diàmetre més gran. Les dovelles que formen els arcs són molt ben treballades.
L’aparell dels elements originals, tant l’interior com l’exterior, és format per un carreu petit, col·locat a trencajunt i ben ordenat en filades perfectament horitzontals, dins les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI, o del segle XII de tradició anterior.
L’estat actual de conservació de l’edifici és bo. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVIII, 1909, pàgs. 51-52.