Situació
Vista interior de la nau, d’estructura romànica, molt alterada per posteriors reformes.
J. Recarens
L’església de l’antiga parròquia rural de Sant Segimon és situada al costat nord-est del terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, molt a prop del d’Arbúcies, en un petit coll amb una magnífica vista al Montseny i al veí castell de Montsoriu.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG637292.
Del punt quilomètric 14,2 de la carretera GE-552, de la Batllòria a Arbúcies, a 1,8 km de la darrera població, surt una pista en direcció al nord-est que en uns 3,5 km deixa al peu del santuari, després d’haver deixat a mà esquerra Can Blanc, seguint sempre la carretera més fressada en direcció al nord-est.
També hi ha una pista que surt de l’entrada del poble de Sant Feliu de Buixalleu en direcció al nord-est i que en uns 3 km llargs arriba a l’església.
L’edifici és emplaçat al mig d’uns camps de conreu una mica enlairats sobre el nivell de la carretera, des de la qual és ben visible i aïllada d’altres construccions. A la casa del davant, a l’altre costat de la carretera, hom guarda les claus de l’església. (JRR)
Història
Aquesta església és situada en un petit coll al vessant de ponent de la vall d’Arbúcies, dins l’actual municipi i parròquia de Sant Feliu de Buixalleu. S’anomena “del Bosc” per distingir-la del santuari homònim de Viladrau, dit Sant Argimon de la Muntanya o del Montseny.
Sembla que cal identificar-la amb l’església de Sant Segimon que l’any 923, amb motiu de la consagració de Sant Quirze d’Arbúcies, li fou sotmesa, juntament amb altres esglésies.
Documentalment consta l’any 1244 com a ajuda de la parroquial de Sant Feliu de Buixalleu, caràcter que va mantenir al llarg dels segles. (JCH)
Església
L’edifici actual fou aixecat novament l’any 1508 sobre l’antic edifici romànic, del qual devia seguir el traçat en planta i probablement una bona part de l’absis, fins on arrenca l’actual volta. De tota manera, no es pot assegurar del cert, ja que tant l’interior com l’exterior són arrebossats i no se’n pot veure l’aparell. A la base de l’angle exterior de tramuntana hi ha restes probables de la primitiva unió nau-absis, semblant a l’arrencada d’una lesena. Si realment ho fos, la primitiva edificació hauria pogut ser bastida al segle XI, dins el corrent del romànic llombard. Tanmateix, hi ha constància documentada de l’existència d’una església parroquial encara més antiga, preromànica del 923, que aleshores depenia de la parròquia d’Arbúcies. L’any 1244 ja consta com a parròquia sufragània de Sant Feliu de Buixalleu.
L’edifici actual consta d’una àmplia nau rectangular, envoltada per un banc d’obra, capçada vers el nord-est per un absis semicircular i amb la porta d’entrada a la façana sud-oest. Com es pot veure, la seva orientació no segueix una perfecta ortogonalitat respecte als eixos cardinals. Té les voltes de la nau i de l’absis molt rebaixades. Davant la façana de la porta d’entrada hi ha un atri amb sis arcs molt estilitzats, i a cada façana lateral hi ha tres contraforts, que de nord-oest, juntament amb l’absis, donen a un marge ben poc separat de la paret, i, per tant, els resta molta visibilitat. El mur de la porta d’entrada és coronat superiorment, sobresortint de la coberta de dos vessants de la nau i amb un petit campanar de paret d’un ull, a la part central.
El paviment actual és revestit amb panots ceràmics fets i decorats a mà.
L’any 1953 hom hi dugué a terme una campanya de restauració. Malgrat això, l’estat general de conservació actual és regular, amb zones més deficients, sobretot la volta de la nau, si bé la volta de l’absis i el paviment, sense deixar de banda els materials de tot l’edifici, estan bastant envellits. (JRR)
Bibliografia
- Arnau, 1983; Monsalvatje, XVIII, 1910, pàg. 50.