Situació
Vista general de l’església des de migjorn.
F. Tur
L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG639343.
Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m. (JRR)
Història
El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo, que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on és situat el terme.
No consta el moment en què fou erigida aquesta església. Algunes fonts assenyalen que la construcció es va fer al segle XII, però probablement era bastant anterior. En l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma apareix una església de Sant Miquel Arcàngel situada a la vall de Santa Coloma. Tan pel nom com pel seu emplaçament geogràfic, és fàcil pensar que aquesta església fos la mateixa de Sant Miquel de Cladells. En aquest cas, el temple hauria estat consagrat l’any 950 pel bisbe Gotmar de Girona. El document indica també que el mateix bisbe concedí l’església a Giscafred, fill d’Ennec, els reconstructors de l’església de Santa Coloma. De la mateixa manera, el bisbe concedia a l’església de Sant Miquel (i a d’altres esglésies igualment consagrades l’any 950) els delmes, primícies i oblacions dels fidels de la vall de Santa Coloma.
La parròquia, que depèn eclesiàsticament del bisbat de Girona, torna a ésser esmentada al segle XIV, i figura en el registre diocesà com “Sancti Michaele de Claudellis”. (APF)
Acta de consagració d’esglésies a la vall de Santa Coloma de Farners (31 de gener del 950)
Gotmar, bisbe de Girona, va consagrar les esglésies de Santa Coloma (de Farners), Sant Miquel, Santa Cecília, Sant Joan Baptista i Sant Pere, dins el comtat de Girona, a la vall de Santa Coloma, les quals havien estat destruïdes pels pagans i restaurades per Ennegó i el seu fill Giscafred.
"In novandis ministrorum sacris universorum catholicorum congruit devotioni ut ad supernorum civium gloriam omnibus concupiscentibus desiderantes, quatinus institutis sublimibus celestis premia mancipatis effectibus comitantur. Horum morem ab origine matrisque et sponsæ ecclesiæ imitati sunt cuncti Christi amantes sanctique consortes hominum qui edocati operibus copiis in sancta ordinatione ecclesiastica insudare ipsamque ecclesiam sublimare et augmentare satagere. Denique sequentes hanc formam convenit nos ita sublimia inspicere, ut ima respuentes ad celestem patriam toto animo huius tendere studeamus. Idcirco Gotomarus opitulante Deo ecclesiæ Gerundensis Præsul una cum consensu ecclesiasticorum religioruque virorum commitantibus fidelius veniens ad consecrandas ecclesias que sunt constitute in nomine Sánete et individue Trinitatis anno Incarnationis Domini DCCCCL, inditione X, quorum vocabula he sunt, videlicet, in honore Sanete Columbe Virginis, et Sancti Michaelis Archangelis, et Sanete Cecilie Virginis, et Sancti Johannis Babtiste, Sancti Petri Apostoli, in eorum adoptionis gratiam uti desideramus premia, in comitatum Gerundensem in locum que dicunt valle Sanete Columbe. Notum est ad fidelibus ut invitatus proprius Presul ad consecrandam baselicam supra nominatam que ab antiquis temporibus fuit edificata et a nefandis paganis fuit destructa, que dicunt Ungulis, et ab isto homine nomine Ennegone et a filio suo Gichafredo reparata propter amorem Dei, et pro redemptione anime eorum, et pro propriorum innocendo eorum delictis. Ideoque ego Ennego supra nominatus dono ad huius die dedicationis templum campo I que dicunt a rio tapido, cum suis affrontationibus, et vineas II in locum que dicunt Ad ipsos Nespolarios, cum illorum affrontationibus. Et ego Wigila dono predicte ecclesie campos II iusta ipsa ecclesia cum affrontationes. Et ego Andefredus presbiter et Eribertus donamus campo I prope ecclesia, et vinea modiatas II in locum que dicunt Ad ipso Godregilde, et ipsa kasa iusta ipsa ecclesia cum ipsa nostra ereditate quod debemus hereditare in ipso campo quod est iusta ipsa ecclesia. Et ego Ansulfus presbiter dono inter vinea et terra modiatas IIII in locum que dicunt Ad Ribas Tortegada.
Igitur Gotmarus gratia Dei Episcopus predictas ecclesias tanta religione prenocens ad fideli meo Gischafredo tota animositate gaudio consequenda dono istas ecclesias Sanete Columbe et Sancto Andreo dono ad fideli meo atque concedo propter reparationem istius ecclesie; et ad ecclesias suprascriptas dono decimas et primicias et oblaciones fidelium de valle que dicunt Sancta Columba, et ipso villare que dicunt de Arvionso, et de Altanco, et ipsa moledeira, et ipso villare quod [fuit] de Salama, et ipso villare quod fuit de Leo, et ipso villare quod fuit de Wistremiro, et villare quod fuit de Gonderigo, et Bagastrano, et Canedello, et Muxiago, et Turdeirola, et Ipsas Pennas, et Vallorci.
Gotmarus humilis [episcopus] Sánete Gerundensis ecclesie identidem dono ómnibus decimis et primiciis et oblationes fidelium ad ecclesiam Sánete Columba cum villa et villarunculis ad eorum rebus pertinentibus, dono ista ecclesia Sancto Andreo que est sita in Castagneodo dono ad Sancta Columba, cum fines vel termines vel agacentias earum secundum canònica et instituía sanctorum Patrum predecessorum cum octoritate omnipotenti firmata. Et constituens hoc compositum cum episcopali censura ut nulli liceat violari in postmodum hoc nostri dotis decretum; sed omni tempore inconvulsa et inviolabile maneat firmum. Reditum vero eorundem ecclesiis statuimus per singulos annos modios III, unum de segale, et alium de ordio, et alium de vino, sinodum et crisma acceptionnis. Digesta est autem hec dotis confirmatio pridie kalendas februarii, anno XV regnante Lodovigo Rege, filio condam Lodovigo.
—Gondemarus, sanete ecclesie lerundensis humilis Episcopus. —Sig + num Adalbertus, presbiter. —Sig + num [S]Perandeo, presbiter. —Sig + num Tassius, levita. —Sig + num Ennego, presbiter. —Sig + num Audesindus, presbiter. —Sig + num Andofredus, presbiter. —Sig + num Audesindus, presbiter. —Sig + num Teudesindus, Archiptr. —Sig + num Enego. —Sig + num Senderedus, presbiter. —Sig + num Aribertus. —Sig + num Vigila. —Sig + num Erriarius, presbiter, qui hanc dotem donatione scripsit et sub die et anno quod supra."
O. Perdut.
a. Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario…, vol. XIII, apèndix, pàgs. 245-247.
b. J.M. Millàs i Vallicrosa i F. Rabassa i Arigós: Historia de Santa Coloma de Farners y su comarca, Santa Coloma de Farners 1951, pàgs. 39-41.
Traducció
"Per tal de renovar les coses sagrades dels ministres i de tots els fidels és convenient per a la devoció que desitgem amb tot l’anhel la glòria dels ciutadans celestials atès que els premis establerts allà dalt són l’efecte que acompanya les obres dutes a terme. Des del començament de la santa Església, mare i esposa, tots els seguidors de Crist han imitat aquest costum, i els sants, companys dels homes, que, educats amb nombroses bones obres, s’han compromès amb les directrius eclesiàstiques, han treballat assíduament, seguint aquest exemple, cal que nosaltres mirem les coses de dalt de tal manera que, menyspreant les coses d’ací baix, ens esmercem amb tot el cor a encaminar-nos vers la pàtria celestial. Per això Gotmar, per la misericòrdia de Déu bisbe de l’església de Girona, amb l’aprovació dels homes d’església i religiosos, i amb acompanyament de fidels, vingué per consagrar les esglésies que havien estat edificades en nom de la santa i indivisible Trinitat, l’any 950 de l’encarnació del senyor, desena indicció, i les advocacions de les quals són les següents: en honor de Santa Coloma Verge, de Sant Miquel arcàngel, de Santa Cecília Verge, de Sant Joan Baptista, de Sant Pere apòstol, tal com n’esperem la recompensa per la gràcia de la seva adopció, al comtat de Girona, a la vall que anomenen de Santa Coloma.
És cosa coneguda dels fidels que el mateix bisbe ha estat convidat a consagrar la basílica abans esmentada, que havia estat edificada en temps antics i destruïda per uns nefastos pagans anomenats hongaresos i ara ha estat reparada per aquest home anomenat Ennegó i el seu fill Giscafred, per amor de Déu i per la redempció de les seves ànimes i per obtenir el perdó dels seus propis pecats. Per això jo, el sobredit Ennegó dono a aquest temple en el dia de la seva dedicació un camp que anomenen “de riu tapid” amb les seves afrontacions i dues vinyes al lloc que en diuen els Nesplers amb les seves afrontacions. I jo, Gigila, dono a l’esmentada església dos camps al costat de l’església amb les seves afrontacions. I jo Endefred, prevere, i Eribert donem un camp prop de l’església i dues mujades de vinya al lloc anomenat el Godregild, i la casa que hi ha al costat de l’església juntament amb la nostra heretat que heretàrem al camp que hi ha al costat de l’església. I jo Ansulf, prevere, dono quatre mujades, entre vinya i terra, al lloc anomenat Ribes Tortegada.
Per això jo Gotmar, bisbe per la gràcia de Déu, coneixent la seva gran religiositat, concedeixo al meu fidel Giscafred, perquè les tingui amb tota l’alegria del seu ànim, aquestes esglésies de Santa Coloma i Sant Andreu; les dono i concedeixo al meu fidel com a premi de la reparació d’aquesta església; i a les esmentades esglésies els dono els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels de la vall que anomenem Santa Coloma i el vilar que anomenen d’Arrionse i d’Aitana, i el molí i el vilar que fou de Salama, i el vilar que fou de Lleó i el vilar que fou de Guistremir i el vilar que fou de Gonderia i Begastrany i Canedell i Moxiac i Turdeirola i les Pennes i Vallora.
Jo Gotmar, bisbe humil de la santa església de Girona, dono igualment a l’església de Santa Coloma aquesta església de Sant Andreu que és situada a Castanyet, amb tots els delmes i primícies i les oblacions del fidels, amb la vila i els vilars pertinents; la dono a Santa Coloma amb les delimitacions, els termes i les seves adjacències, segons les normes i disposicions del Sants Pares predecessors confirmats amb autoritat omnipotent. I estableixo aquesta disposició amb sanció episcopal de manera que d’ara endavant ningú no pugui violar aquest nostre decret de donació sinó que romangui en tot moment intocable, inviolable i ferm. Com a renda d’aquestes esglésies establim anualment tres mesures, una d’ordi, una de blat i una de vi, el sínode i la recepció del crisma. La confirmació d’aquesta dotació ha estat feta el dia abans de les calendes de febrer, l’any quinzè del regnat del rei Lluís, fill del difunt Lluís.
Gotmar, bisbe humil de la santa església de Girona. Signatura d’Adalbert, prevere. Signatura d’Esperandeu, prevere. Signatura de Tassi, levita. Signatura d’Ennegó, prevere. Signatura d’Audesind, prevere. Signatura de Teodosind, arxiprest. Signatura d’Ennegó. Signatura de Sendred, prevere. Signatura d’Aribert. Signatura de Vigila. Signatura d’Erriari, prevere, que ha escrit aquesta escriptura de donació el dia i l’any abans esmentats."
[Trad.: Joan Bellès i Sallent]
Església
Planta de la parròquia, adossada a l’antiga rectoria i modificada per construccions tardanes.
J. Recarens
L’edifici actual conserva ben visible la primitiva estructura romànica, bé que amb diverses modificacions i afegits. Té una nau marcadament trapezial, amb els dos murs laterals paral·lels, però amb el de tancament de ponent i l’absis exageradament esbiaixats. La nau és capçada per un absis semicircular, aparentment regruixat amb posterioritat a la seva construcció, i bastant irregular per la part inferior, on és llis, amb una porta oberta a cada costat. La del costat de tramuntana dóna a una escala de cargol que puja al campanar que té adossat entre aquesta i la nau. Aquest campanar és de planta rectangular, amb un sol nivell de finestres i coberta piramidal. Al mur de migdia de la nau s’obre la porta d’entrada primitiva, que encara és l’actual, formada per dos arcs en gradació, amb unes impostes a penes decorades amb un xamfrà.
La nau és coberta amb una volta bastant apuntada i l’absis, amb volta de quart d’esfera. Actualment l’absis s’obre a la nau amb un arc presbiteral trencat per unes impostes simplement arrodonides. Podria ser que primitivament aquest arc tingués els brancals fins a terra i que no fos realment un arc presbiteral, sinó el simple acabament de la paret i la volta de l’absis, de manera que aquest s’obrís a la nau per un sol plec.
Decoració de mitges esferes amb incisions cruciformes que ornen ei singular fris-cornisa de l’absis.
F. Tur
La part superior de l’exterior de l’absis és decorada amb un fris que fa les funcions de ràfec, amb agrupacions en relleu d’una, dues o tres semisferes amb una creu marcada per una petita mitjacanya, que les divideix en quatre porcions iguals. El ràfec de la façana de migdia és fet amb una senzilla motllura aixamfranada, molt simple. Llevat d’aquests acabaments, les parts visibles de les façanes no tenen cap altre element de decoració.
L’aparell que es veu a l’interior de l’absis és format per uns carreus irregulars de mida molt variable, col·locats bastant desordenadament en filades no gaire horitzontals.
Certament, hi ha molta diferència de treballs entre els carreus de la porta d’entrada i els de les façanes. Tot el que hem esmentat, juntament amb la manca de decoració mural llombarda, fa pensar que l’edifici devia ésser construït al segle XII, en plena vigència del segon romànic, seguint formes rurals de construcció. (JRR)
Escultura
L’església de Sant Miquel respon a una senzilla construcció romànica. Encara que reformada, manté una decoració exterior que la fa remarcable. Aquesta decoració es troba en un fris decoratiu emplaçat just a sota de la teulada i culminant el mur de l’absis.
El motiu és format per un seguit de semisferes amb una creu incisa, esculpides al pla inclinat de la cornisa, en grups de dues o tres, i en sengles blocs de pedra lleugerament motllurats a la part superior. (NPP)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 243.