Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Sant Iscle (Vidreres)

Situació

Un fragment de l’absis de les ruïnes de la capella que va donar nom al castell.

F. Tur

El castell, també anomenat castell de Vidreres, és emplaçat dalt un turó, prop de Caulès, dominant el pla de Vidreres. Les seves restes són visibles des del nucli urbà de Vidreres, en direcció a llevant, una mica cap a migjorn.

Mapa: 365M781. Situació: 31TDG828264.

Del punt quilomètric 15,5 de la carretera de GE-253, de Santa Coloma de Farners a Llagostera, a uns 2 km de Vidreres surt una pista en direcció sud-est, que porta a una casa, on cal deixar el cotxe i seguir a peu. (JRR)

Història

El castell de Sant Iscle és documentat amb el nom de “Castrum Sancti Aciscli” el 1194, any en què ja es trobava sota el domini del vescomte Ponç IV de Cabrera. En endavant, és esmentat molt sovint en els pactes i reconeixences de domini fetes als vescomtes de Cabrera. Sembla lògic que el castell rebés el nom de la capella del castell on es guardaven les relíquies dels màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria. Era tradició la creença que aquestes relíquies havien estat portades de Còrdova el 1010, amb motiu de la famosa expedició dels catalans a aquesta ciutat aquell mateix any. El 1263 Ramon de Cabrera va donar aquestes relíquies al monestir de Sant Salvador de Breda, on s’han conservat fins als nostres dies. A la capella del castell de Sant Iscle restaren, però, part de les relíquies, col·locades dins una arqueta de pedra treballada, segons que consta per la visita pastoral del bisbe de Girona l’any 1339. Hom continua trobant notícies sobre aquesta església fins a mitjan segle passat, en què els parroquians de Vidreres hi acudien el 17 de desembre, festivitat dels sants. Ara només hi ha ruïnes dels seus murs, confoses amb els enderrocs del castell. (APF)

Església

De l’antiga capella del castell sols resten fragments de zones baixes dels murs de tramuntana i de ponent de l’absis. Hom hi pot distingir un petit edifici de planta rectangular capçat vers llevant per un absis semicircular, amb una finestra central de doble esqueixada que encara es conserva íntegra.

L’aparell, poc visible a causa de la vegetació, és format per un tipus de carreu molt desigual i poc treballat. (JRR)