Santa Susanna de Caulès (Vidreres)

Situació

Vista exterior de l’església des de migjorn.

J. Recarens

L’antiga església parroquial de Santa Susanna de Caulès es troba a la zona sud-oriental del terme municipal de Vidreres, centrant el poble disseminat de Caulès de Vidreres.

Mapa: 365M781. Situació: 31TDG833253.

Del punt quilomètric 5,7 de la carretera GE-681, de Llagostera a Tossa de Mar, en arribar a un coll, surt una pista en direcció al sud-est que mena a l’església de Santa Susanna. (JRR)

Història

Aquesta església parroquial de Caulès de Vidreres estigué dedicada a sant Esteve fins al segle XIX, que també es va dedicar a santa Susanna i, ja en aquest segle, només a aquesta última.

L’església de Santa Susanna era sufragània de la de Santa Maria de Vidreres. Apareix esmentada l’any 1362 en els nomenclàtors dels arxius diocesà i capitular de Girona referents a les esglésies del segle XIV, on és anomenada “Ecclesia Parrochialis Sancti Stephani de Caulesio”. (JCH)

Església

Planta de l’església formada per una nau rectangular i capçada a llevant per un absis trapezial.

J. Recarens

L’edifici actual és format per una nau rectangular capçada vers llevant per un absis trapezial sense arc triomfal. Té afegides a la banda de tramuntana una capella i una sagristia posterior. La porta d’entrada és oberta al mur de ponent, regruixat externament. En principi, la planta presenta una distribució típicament pre-romànica, sense arc triomfal entre l’absis i la nau. Ambdós elements són coberts amb volta de canó, que a l’absis és una mica irregular.

Les façanes laterals de la nau, i també les laterals i la de llevant de l’absis, tenen l’aparell vist. A la façana de migdia hi ha dues finestres tapiades, l’una a la nau i l’altra a l’absis. Les dues, probablement d’una sola esqueixada, semblen molt primitives, però la de l’absis és més rústica, i, per tant, sembla més probable que ja formés part de l’edifici primitiu. L’aparell que hom pot veure és fet amb una pedra totalment irregular, sense cap tipus de treball i col·locada desordenadament.

Per les seves característiques que recorden l’església de Sant Marcel de Flaça, al Conflent, podem adscriure aquest edifici a les formes arquitectòniques de la fi del segle X i el començament de l’XI. (JRR)

Bibliografia

  • F. Monsalvatje; vol. XVII, 1909, pàg. 23.