Situació
Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX.
J. Recarens
Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer.
Mapa: 333M781. Situació: 31TDG787376. (ACC)
Història
L’any 1241 és esmentat per primer cop el “castro Villabino”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí. Això no obstant, l’any 1166, sabem de l’existència d’un senyor de Vilobí: “Estradarius de Villa Albini”. El 1343 Ramon de Malarts comprà la jurisdicció del castell de Vilobí a la corona per 4 000 sous, i l’any 1345 la vengué a la ciutat de Girona pel mateix preu. El 1368 fou venuda una altra vegada, ara a Francesc de Santmartí, per 6 000 sous, preu que el 1374 van pagar els homes del poble per a redimir-se i lliurar-la al rei, en un pacte que durà fins al 1380. En aquesta data l’infant Joan la tornà a cedir a Pere de Santmartí, ara per 20 000 sous. (MLMS).
Castell
Es tracta d’un gran edifici de planta quadrada, amb dues torres cantoneres de forma quadrada i base atalussada. L’accés originari a l’interior del recinte es feia per un petit pati a l’extrem sud-est.
Aquest castell ha sofert importants modificacions al llarg de la seva història, com és la destrucció de la capella al segle XVIII, en construir el presbiteri de l’actual església parroquial, o bé la construcció al segle XIX d’un important cos i una torre que afectà la façana de llevant. Cal esmentar, finalment, les últimes intervencions que han permès que es convertís en una residència familiar.
Malgrat tot, a més de conservar-ne la planta externa, hom hi pot veure un parament datable vers els segles XII i XIII, fet amb pedres disposades de forma regular travades amb abundant morter de calç. A la façana del sector de tramuntana resta també, entre torre i torre, un mur amb merlets. La majoria d’obertures i finestres són molt recents.
El seu emplaçament en una zona plana i les seves característiques constructives fan pensar més en un castell residència que no pas en un castell de defensa. (ACC)
Bibliografia
- Monsalvatje, XII, 1902, pàg. 119; Miquel i Rosell, 1945, pàgs. 415 i 528; Pons i Guri, 1962, pàgs. 136-137; Marquès i Planagumà, 1967, pàgs. 73-74; Els castells catalans, III, 1971, pàgs. 466-469.