Sant Llop de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)

Edificació que centra una plataforma circular, envoltada d’un fossat, amb aspecte més de fortificació que d’edifici religiós.

V. Buron

Situació

La capella de Sant Llop és a la part més septentrional del terme municipal de Vilobí d’Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Closa.

Mapa: L 38-13 (333). Situació: 31TDG782406.

Al punt quilomètric 10,6 de la carretera GE-533, de Girona a Santa Coloma de Farners, hom entra al poble de Sant Dalmai, pel costat de l’església. D’allí surt una pista en direcció a tramuntana, que va al cràter de la Closa. (JRR).

Història

Aquest santuari pertangué al castell de Brunyola, segons un document de l’any 1279 que fa referència a la venda que Ramon de Cabrera féu a Berenguer de Gornau del castell de Brunyola i les seves possessions. (JCH)

Església

L’edifici actual és format per una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular del mateix ample que la nau i envoltat per un ampli fossat atalussat, amb parets d’aparell de pedra irregular.

Planta i entorn d’aquesta església.

J. Recarens

La nau és coberta amb volta apuntada i la volta de quart d’esfera de l’absis hi segueix l’apuntament. A l’exterior de la banda de ponent hi ha una àmplia plataforma semicircular, que fa que la planta del fossat agafi una forma totalment ovalada. Tenint en compte això, sembla segur que devia ésser una edificació de defenses amb una capella inicial o bé reutilitzada posteriorment. Als seus murs s’obren una gran quantitat d’obertures, de les quals ben poques sembla que provinguin de l’obra original. Totes estan retocades o bé consisteixen simplement en un forat obert a la paret.

Actualment hi ha les restes de dues portes; l’una al mur de tramuntana, per on sembla que hom travessava el fossat, i l’altra al mur de ponent, on sembla que resten vestigis d’una altra porta al damunt seu, potser d’un segon nivell, tant a la torre com a la nau. La volta, que és construïda amb pedres planes col·locades a plec de llibre, amorterades sobre una cintra i encanyissada, també presenta tres grans forats centrals. Es fa molt difícil precisar el nivell exacte del paviment, per tal com és ple de runa.

Secció transversal de la nau de la capella i del recinte amb fossat.

J. Recarens

Els paraments interiors havien estat arrebossats; a l’exterior, en canvi, sembla que l’aparell sempre hagi estat nu, sense cap recobriment. Aquest és format per pedres molt irregulars i reble, sense cap mena de treball, col·locats desordenadament i agafats amb morter de calç. En conjunt, la capella de Sant Llop palesa una obra rústica i d’època incerta, probablement dels segles XII XIII. (JRR)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 175.