Situació
Vista exterior de l’església des del costat nord-est.
J. Recarens
La capella de Santa Margarida és situada a la zona de sud-est del terme municipal de Vilobí d’Onyar, enmig del pla de la Selva.
Mapa: L 38-13 (333). Situació: 31TDG794360.
Del nucli urbà del cap del municipi surt, en direcció al nord-est, una pista que, en un 1,7 km aproximadament, porta a l’església. (JRR)
Història
Aquesta capella era agregada a l’església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar. L’única notícia directa que n’ha arribat és del 1290, any en què va rebre el llegat d’uns llibres. (JCH)
Església
L’edifici actual consta d’una nau rectangular sense absis diferenciat, orientada de ponent a llevant, mirant al presbisteri amb la porta d’entrada al mur de ponent, davant el qual hi ha un ampli porxo.
A la façana de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada, més ampla de fora que de dintre. La façana de migdia conserva una altra finestra de doble esqueixada, de la mateixa amplada a l’interior que a l’exterior, i col·locada molt més avall que l’altra. Al seu costat, per la part interior, hi ha una fornícula moderna de secció rectangular. La nau és coberta d’una sola tramada amb una volta de canó una mica apuntada, que a l’interior conserva les marques de l’encanyissat que feia d’encofrat sobre la cintra.
Al mur de ponent, a banda i banda de la porta d’entrada, s’obren dues finestres quadrades. Corona superiorment aquest mur un campanar de paret d’un ull, molt alterat, que conserva restes d’haver-ne tingut dos. Aquesta façana ben segur que fou molt modificada l’any 1665, en què, a més, li fou afegit el porxo conservat fins avui dia.
Tant a l’interior com a l’exterior l’aparell és vist, format per un carreu ben escairat, de mida bastant petita, col·locat ordenadament amb morter de calç en filades perfectament horitzontals, alternades amb filades de trossos de teula.
L’església s’avé a les tipologies d’església sense absis, pròpies de la fi del segle XII o del principi del XIII, que trobem a l’Empordà. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, VOL. XVIII, pàg. 148.