Precedents
Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons. Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells. També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de Besalú, de Sant Joan de les Abadesses i d’Amer.
Cal distingir dues etapes en la conformació del teixit organitzatiu i social. La primera comprèn els segles IX i X. En aquesta època, nobles i eclesiàstics exercien llurs potestats per delegació del comte, el qual era també un funcionari beneficiari del rei franc. Els pagesos que repoblaren les valls havien convertit els terrenys erms en riques terres de cultiu. La prosperitat econòmica enriquí l’aristocràcia i els comtes passaren a ser hereditaris. Començà aleshores un procés de feudalització, que culminà l’any 1078, amb la promulgació del comte Bernat II de Besalú i amb el sínode episcopal celebrat precisament a Banyoles l’any 1086. L’abat del poderosíssim monestir de Sant Esteve es convertí també, com els altres nobles, en senyor feudal. Els petits alous pagesos lliures anaren desapareixent, assimilats, molt sovint fraudulentament, pel feu monacal o dels altres nobles. La major part dels homes lliures anaren esdevenint, a poc a poc, pagesos dependents o solius.
A part les predominants propietats del monestir de Sant Esteve, d’altres eclesiàstics tenien importants possessions a la comarca. El bisbe de Girona posseïa l’església de Fontcoberta, a la qual el 917 pertanyien terres de Centenys, la Farrés i Vilademuls, amb masos com Mas Argelaga, Can Prat de Fontcoberta, Mas Freixenet, Figueroles i d’altres. També pertanyien al bisbat Sant Maurici del Caç (Pujarnol) i terres de Crespià i Terradelles. El monestir de Sant Joan de les Abadesses era propietari de Santa Maria de Porqueres i Sant Vicenç de Sallent; el monestir de Sant Pere de Besalú posseïa El Torn i Briolf, i el monestir de Santa Maria d’Amer tenia Sant Andreu del Terri.
El comte de Girona era senyor de Santa Maria de Finestres (947) i cobrava prestacions sobre els masos Pinsach (Mieres), Matamala (Porqueres) i Guixeres (Sant Martí de Campmajor).
Els castells
Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300.
A. Pladevall
Els castells, que en origen tenien una funció militar de defensa del territori, posseïen al seu voltant masos i terres conreades per camperols, destinats a la subsistència del senyor.
La comarca del Pla de l’Estany té una vintena de castells, dels quals sols el de Porqueres pertanyia a l’alta noblesa; la resta eren cases de cavallers, encara que algunes de les seves famílies foren molt notables.
El senyor de Porqueres i Santa Pau tenia com a castlà el senyor de Finestres. Des del 840 consta l’existència d’una família noble a Porqueres amb el càrrec de comdor del comtat de Besalú. El 985 apareix el nom d’Hug de Porqueres i Santa Pau, personatge que acompanyà el comte Oliba Cabreta per tal de fer costat a Borrell II en la defensa de Barcelona. Ademar I de Porqueres fou castlà del castell de Finestres i formà part de l’expedició a Còrdova (1010). El 1251 Ramon Ademar IV de Porqueres, cinquè senyor de Finestres, vengué Porqueres al monestir de Banyoles.
El castell de Cornellà del Terri, documentat des del 1093, tingué com a senyors les cases nobiliàries de Cornellà, Creixell, Sales i Xetmar. Ramon Berenguer IV l’encomanà a Guillem de Cornellà. La jurisdicció del castell s’estenia al poble de Borgonyà.
El castell de Ravós o de Rogationibus era una fortalesa de senyoriu eclesiàstic del segle XII que pertanyia a l’ardiaca de Girona, que presidia el capítol del bisbat i rebia el nom d’Archidiaconus de Rogationibus o de Rabonibus. Pertany al municipi de Sant Andreu del Terri.
El castell de Falgons, una de les fortaleses del Pla, aprofita com a elements de defensa els petits accidents naturals formats per les torrenteres.
TAVISA
El castell de Falgons, al municipi de Sant Miquel de Campmajor, pertanyia a la família Cartellà, senyors de Falgons. Ja del 823 tenim notícia de Galceran I, casat amb Sabina, filla de Jofre Rocabertí. Hem vist esmentat també Guillem de Cartellà, que acompanyà Oliba Cabreta (985), i Galceran de Cartellà, que anà amb Bernat Tallaferro (1010), per la qual cosa se li va concedir la castlania i les lleudes de la vila de Besalú. Hi ha documentació d’altres membres de la família fins al segle XVIII.
El castell de Finestres pertanyia als comtes de Besalú, que el cediren al llinatge de Llers, els quals tingueren com a castlans Berenguer de Finestres i Ramon Ademar de Porqueres. L’any 1144 aquest castell ja era del senyor de Porqueres i el seu castlà era Ponç de Santa Pau.
Sobre l’origen del castell d’Espasens, al municipi d’Ollers, sabem que el 1015 n’era castlà Guixtardus Spada, primer cavaller conegut del llinatge Espasens. El castell d’Esponellà domina el poble i el Fluvià. Al segle XI hi havia una torre propietat dels senyors de Creixell, que el 1155 el lliuraren a Arnau de Palera en guàrdia i castlania. El castell de Palol de Revardit era el 1162 del canonge Guillem de Palol. Els Palol posseïren el castell fins al segle XVIII. El castell de Rocacorba era del llinatge dels Rocacorba. El 1130 apareix el cavaller Rodbaldus de Rocacorba i els seus fills Berenguer, Guillem i Arnau. Es considera aquest castell un dels primers de les comarques gironines, edificat després de la reconquesta del territori als sarraïns.
Els senyors del castell de Taià (Taziniano) eren el prevere Wigila i el seu germà Trasoadus, que juntament amb Adalbert, senyor de Parets, i d’altres feudals, es revoltaren el 957 contra Guifré II, comte de Besalú, assetjaren el seu castell i l’occiren en el decurs de la lluita. Com ja hem vist, Sunifred de Cerdanya i Miró Bonfill, germans del vençut, derrotaren els senyors de Serinyà i llurs aliats i els confiscaren tots els béns. Segons Abadal, Adalbert, senyor del castell de Parets, fou un clergue, potser canonge de Girona el 947. Organitzà la gran rebel·lió, i esdevingué un personatge important a les comarques gironines. Pocs anys abans Lluís IV el d’Ultramar li havia confirmat, a ell i als seus germans, llurs propietats a Besalú i Girona, concedint-los immunitat judicial, tributària i de policia. En la donació que Miró féu al bisbe de Girona Arnulf (968) de cert alou a la vila de Parets, confiscat a Adalbert, diu que aquest, amb alguns parents, havia aixecat els pobles contra el comte Guifré. Víctor Balaguer, en la seva Historia de Cataluña, afirma textualment: “… es fama que lo mató por sus manos hendiéndole la cabeza de un hachazo”. En l’expedició de càstig de Sunifred i Miró, els revoltats es tancaren al castell de Parets i Adalbert es va suïcidar.
Segons que sembla, el monestir de Sant Esteve de Banyoles fou l’escenari de les negociacions diplomàtiques entre Miró Bonfill, ja comte de Besalú, i Borrell II de Barcelona. El castell de Taià i el poble de Serinyà passaren aleshores a la jurisdicció de Banyoles. Amb el castell de Vilademuls ens trobem amb tensions entre els comtats de Barcelona i Besalú (1057), ara entre Ramon Berenguer I i Guillem II, respectivament. Aquest darrer bastí un fort castell a Vilademuls. El comte de Barcelona n’aixecà una rèplica al puig veí d’Ecclesias Albas, l’actual Guialbes, ara agregat a Vilademuls. Gràcies als bons oficis del bisbe de Vic, els dos comtes establiren un curiós acord: el castell de Guialbes seria enderrocat “sive in longum, sive in latum, sive in altum” en la mateixa mesura que el comte de Besalú fes demolir el de Vilademuls, fins i tot íntegrament. No fou així i Guillem II encomanà el castell al seu vasall Ramon Arnau, iniciador de l’eminent família dels Vilademuls. Aquest important castell era termenat i la seva jurisdicció comprenia els pobles de Vilademuls, Galliners, Parets d’Empordà, Orfes, Ollers, Vilademí, Sant Marçal de Quarantella, Vilamarí, Terradelles, i durant un temps; Santa Llogaia del Terri.
Vegeu: Castells i edificacions militars del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Les torres
La Torre de Vilafreser és una de les torres de defensa més espectaculars dels masos de la comarca.
J. Bolòs
Alguns grans masos de la baixa noblesa foren fortificats i més endavant s’anomenaren torres. Citarem les principals torres del Pla de l’Estany amb els seus senyors, fent esment del primer que surt documentat, segons el Diplomatari de Banyoles de Constans: Torre de Pujals dels Cavallers, habitada per la família Pujals (1019, Ramon Guttisolo); Torre Borella, de la família la Farrés; Torre de Calç, que pertangué successivament a les famílies Calç, Desllor, Palma i Samasó; Torre de Camós (1162, Pere Joan de Camós); Torre de Vilafreser (1175, Bernat); Torre de Galliners: els senyors de Galliners tenien al segle XIII el feu pels barons de Vilademuls (1197, Berenguer de Galliners); Torre de Vilert: era residència, al segle XIII, d’una família de militars, que tenia el senyoriu del poble, en feu pels senyors del castell de Sales (1242, Berenguer). El monestir de Sant Esteve en comprà la possessió el 1356. Una altra família militar del segle XIII, els Corantella, posseïen la Torre de Call i eren senyors de la parròquia de Sant Marçal.
Les masies
Les masies eren els centres de producció agrària i ramadera; podien ser al·lodials o dependents de senyors nobles o eclesiàstics. Algunes són documentades ja al segle X i podrien haver existit abans de la colonització benedictina.
A Biert trobem Colubert i Toron (1184); a Borgonyà, Costa (1162); a Cornellà, Domènec (985), Duran, Puig i Adrover (1074), Poc i Pla (1175); a Crespià, Jonqueres, Portell i Pedrinyà (978), Pompià i Llavenera (1151); a Sant Esteve de Guialbes, Ballell i Ferrer de Terrades (1193); a Fontcoberta, la Farrés, Nierga, Figueroles i Freixenet (922), Estarriola (1017), Salvatella (1092), la Riba (1096), Puig (1121); a Mieres, Samontà (844), Pinsach (947), Collmalhivern (1151); a Porqueres, Matamala (976), Vilauba (1017) i Rodeja; a Pujarnol, Nierga (976); a Serinyà, Sabadí, Ortós, Reixac i Burguerioles (978), Arbuçà, Illa, Caselles i Vilar (979), Perduts (1109), Aulina i Gatielles (1181), Llovera (1182), Fàbrega (1192), Soler i Riera (1194), Maixella i Tries o Trilles (1195); a Sords, Sunyer (1074) i Castelló (1175); a Usall, Cutzac o Cadevall (957); a Viladamí, Puig (1156); a Vilafreser, Grau (1197).
Al terme municipal de Banyoles es troben citats els veïnats de Lió, Puigpalter, Guèmol (957) i Manso Palau (1183).