Precedents
El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona. El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats: Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva. Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona. L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca.
Vegeu: Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Les parròquies
Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa. Les agruparem, seguint LI. G. Constans, segons els respectius districtes municipals.
Com ja ha estat esmentat, Banyoles tenia com a parròquia l’església de Santa Maria dels Turers des del 1017.
Porqueres
Acollí poblaments ibèrics, romans i visigòtics i tingué una església paleocristiana del segle IV i després una altra de visigòtica. Santa Maria de Porqueres consta documentalment l’any 906. Destruïda per les ràtzies magiars, s’erigí un nou temple dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, que apareix datat el 1097. D’altres parròquies del districte són Sant Cristòfol d’Usall (1096), Sant Andreu de Mata (1019), Sant Romà de Miànigues (afiliada a Sant Esteve des del 957) i Sant Cebrià de Pujarnol (1017).
Fontcoberta
Comprèn Sant Feliu de Fontcoberta, consagrada el 923 pel bisbe Guiu de Girona, i Sant Sadurní de Vilavenut (Vilavendut, 1075, Sancti Saturnini de Vilavenuto, 1209).
Esponellà
Sant Cebrià d’Esponellà surt documentada el 925 (Villa Expondiliano) amb motiu d’un judici públic celebrat en aquesta església, al qual assistiren el bisbe Guiu i el comte Miró de Cerdanya i Besalú. Sant Iscle de Centenys és un temple romànic del segle XII; el 923 es parla de la vila de Cantens o Sentens; el 1362 de la parròquia de Sancti Aciscli de Centenys.
Crespià
La parròquia de Santa Eulàlia de Crespià fou erigida el 1163 per l’abat de Sant Pere de Besalú Bernat II.
Vilademuls
Comprèn les parròquies de Sant Joan de Vilademuls (1052), Sant Esteve de Viladamí (1017), Sant Martí d’Ollers (1049), Santa Maria d’Orfes, destruïda el 1796 pels soldats francesos, Santa Llogaia de Parets (995), Sant Julià de Galliners, construïda el 1780 sobre l’anterior temple romànic del segle XII, Sant Marçal de Quarantella, Sant Martí de Terradelles, de la qual queden poques restes romàniques, Sant Esteve de Guialbes (Ecclesiis Albis, 1019); l’antiga església romànica del segle XI formava part del castell, Santa Maria de Vilamarí (segle XII) i Sant Sadurní de Vilafreser (Sancti Saturnini de Villa Fredario, 1019).
Cornellà del Terri
El castell de Ravós, centre del títol i de les possessions de l’ardiaca de Girona, forma un conjunt únic amb l’església de Sant Cugat, simbolitzant la simbiosi medieval dels poders civil i religiós.
TAVISA
El poblat de Sant Julià de Corts és un dels que conserva millor l’estructura medieval originada en la sagrera o espai protegit que envoltava l’església.
TAVISA
Sant Pere de Cornellà, de la qual queden algunes restes, citada el 1075 (Sancti Petri de Corneliano), Sant Joan de Borgonyà (Burguniano, 957), citada el 1130, Sant Julià de Corts (1017), Santa Maria de Pujals dels Cavallers (segle XI, Sancta Maria de Podialibus Militum), Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos (Sancta Eulalia de Podialibus Rusticorum, segle XII) i Sant Esteve de Sords (985).
Sant Andreu del Terri
Sant Cugat de Ravós, que era la capella del castell (1144) i Santa Llogaia del Terri (1266).
Palol de Revardit
Parròquia de Sant Miquel de Palol (segle XI).
Camós
Sant Vicenç de Camós, amb la capella de Santa Magdalena de Novis (segle XI) i Santa Maria de Camós, renovada el 1906, sobre el primitiu romànic.
Canet d’Adri
Sant Martí de Biert (Sancti Martini Biertho, 968), reedificada el 1116 pel prelat Berenguer Dalmau, Santa Maria Rocacorba (Rocacurva, 1065), reedificada al segle XVIII.
Sant Aniol de Finestres
Santa Maria de Finestres, del segle XIII, la capella del priorat benedictí.
Mieres
Sant Pere de Mieres i Santa Maria de Freixa (1000).
Sallent
Sant Andreu del Torn (Sancti Andre de Turno, 977).
Sant Miquel de Campmajor
Surt citada el 1144, té els agregats de Sant Martí de Campmajor i l’antiga parròquia de Briolf (Briulfo, 979), Sant Vicenç de Falgons, antiga filial de Sant Esteve de Banyoles, i Sant Feliu de Ventajol, sufragània de Sant Andreu del Torn (Ventaiolo in loco Turno, 978).
Serinyà
Sant Andreu de Serinyà és citada en documents del 1182. Serinyà conté també l’ermita de Sant Miquel Sesvinyes, documentada el 1282.
La vida monacal
Un cop referits els orígens del monestir de Sant Esteve de Banyoles, cal insistir només en el fet de la presència de la regla benedictina a les nostres terres —Banyoles en fou el primer exponent—, lligada a la política assimilista de Carlemany i Lluís el Piadós, per tal de desvincular l’església de les terres repoblades de les jerarquies de la resta de la península. Els benedictins desplaçaren el monacat visigòtic, traslladant-ne el centre a la seu metropolitana de Narbona, sota el control de la corona carolíngia. Per això el rei franc imposà als monestirs catalans l’adopció de la regla de Sant Benet, a canvi de la concessió d’immunitats i privilegis.
Les esglésies filials del monestir a la vila foren la de Sant Benet, probablement del segle IX, que desaparegué durant el XVIII, i la de Santa Maria de Turers.
A la comarca posseïren Santa Maria “in capite stagni”, edificada per Bonit, Sant Pere de Mieres, Santa Maria de Vilert, Sant Martí de Campmajor, Sant Vicenç de Sallent, Santa Maria de Ser, Sant Romà de Miànigues, Sant Pere de Guèmol, Santa Maria de Romaria, Sant Andreu de Ruïtlles, Sant Vicenç de Falgons, Sant Jaume de Puigpalter, Sant Cristòfol d’Usall, Sant Quirze de Merlant, Sant Maurici de Calç i Sant Marçal de Quarantella.
Fora de la comarca trobem Sant Julià del Mont, antic monestir benedictí, que fundà Rímila, primer i últim abat, i que consta ja com a possessió de Sant Esteve el 878; Sant Martí de Vallmalla i Sant Silvestre de Valleta, a l’Alt Empordà; i Sant Feliu de Boada i Sant Nicolau de Calabuig, al Baix Empordà.
Els priorats dependents de Banyoles foren el monestir de Sant Pere de Rodes juntament amb les esglésies i cel·les que hi pertanyien. Santa Maria de Finestres era un priorat del comtat de Girona i baronia de Santa Pau; la seva església fou consagrada el 15 d’octubre del 947 i el 1096 consta ja com a priorat dependent de Banyoles, segons una butlla d’Urbà II. El priorat de Sant Marçal del Montseny pertanyia al comtat de Barcelona i al bisbat de Vic. Fou edificat al segle XI pel bisbe Guillem de Vic a precs dels monjos i del noble Umbert i la seva muller Sicardis, que el dotaren el 1066. Fou subjectat a Banyoles a la fi d’aquest segle, ja que consta en la butlla d’Urbà II del 1096.
Al Pla de l’Estany hi havia també la canònica de Santa Maria d’Olives. L’església, que era sufragània de Sant Esteve de Guialbes, fou cedida el 1197 per Gaufred de Medinyà, bisbe de Girona, als canonges regulars de Sant Agustí. Sotmeté els monjos a la regla de sant Benet i els imposà l’obediència a l’església de Girona. El primer prior fou Bernat Negrell.