La vila de Corneliano és esmentada l’any 986. L’origen del castell és obscur; no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc. Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 (“iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire”). El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell de Cornellà a Guillem de Cornellà; el mateix dia d’aquesta concessió, Guillem i la seva mare Maiència, esposa de Guillem Bernat, juraren fidelitat al comte per aquest castell (“nostrum castrum de Corneliano”). A partir d’aquest moment o poc després es fa palesa també la unió que hi havia entre els llinatges i possessions de Cornellà i de Mata; ambdós apel·latius els trobarem emprats per personatges d’un mateix tronc pairal. La interrelació entre els Mata i els Cornellà i llurs dominis també és insinuada en la concòrdia de l’any 1208 signada per Pere de Mata i el seu germà Guillem, que decidiren de repartir-se per meitats el castell de Mata. A la primeria del segle XIII, els Creixell també tenien drets sobre el castell de Cornellà. Durant el segle XIV trobem notícies de la persistència de drets dels Creixell a Cornellà, però també de la presència dels Xetmar, senyors del lloc i el castell veïns de Medinyà. Segons la majoria dels autors fou l’any 1367 que el rei Pere el Cerimoniós incorporà a la corona el castell de Cornellà i facultà la universitat del lloc per enderrocar-lo, al mateix temps que atorgà als veïns una carta de població que els eximia de certes càrregues feudals. Hom degué enderrocar aleshores una bona part del castell i potser restaren dretes, del tot o en part, les muralles del castellario o recinte jussà que encerclava el nucli de cases de la població. També degué restar dreta la part edificada dita Torre d’en Palet que, segurament un cop modificada, hom destinà a hospital.
L’hospital de Cornellà fou creat en aquest lloc segons acord de l’any 1375 entre el rei Pere i Berenguer d’Ermedàs, prevere de Cornellà. El rei concedí els drets sobre l’esmentada torre, els valls i patis i les pedres procedents de l’enderroc. L’acord fou confirmat l’any 1376 per l’infant Joan, futur rei Joan I. La torre afrontava, en part, amb el casal dels Xetmar.