Situació
Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes.
F. Tur
El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà. El nucli figura al mapa.
Mapa: 238-12(295). Situació: 31TDG839613.
Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles. A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera; un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera senyalitzada i asfaltada arriba fins a Borgonyà vorejant el Terri per la seva riba esquerra. Les claus de l’església són guardades en una de les cases veïnes. (JMC-JRM)
Història
Tenim documentat el topònim Burguniano des del 957. En aquest indret es consagrà l’any 1142 l’església dedicada a sant Joan. Sabem que el juliol d’aquest mateix any l’església fou definida per Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, al bisbe Berenguer, mitjançant una compensació de 100 morabatins a satisfer la meitat en or i l’altra meitat en mules.
L’església passà, posteriorment, a la jurisdicció de la ciutat de Girona, la qual, la cedí al rei Martí el 1399. Sembla que fou reformada al segle XVII. (ASA)
Església
Planta de l’església, adossada a la rectoria i ampliada amb capelles laterals.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Sant Joan Baptista és una construcció d’una nau, coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular.
Per la banda de migdia és adossada la rectoria, mentre a la de tramuntana s’ha afegit una capella barroca i una petita dependència que exerceix funcions de sagristia.
L’any 1623 es va reformar la façana i s’hi afegí una torre campanar sobre l’espadanya —que resta, encara, visible— i una nova portalada. Segons J. Marquès i Casanovas la volta fou renovada també en aquesta època.
Al fons de l’absis hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, i al mur de migdia, una capelleta immediata a l’absis, constituïda per un simple rebaix en el mur, coronada per un arc escarser i una finestra centrada, també de doble esqueixada, si bé no és obra original.
Exteriorment, l’absis és ornamentat per un fris d’arcuacions llombardes dividit en tres sèries de quatre arquets separats per dues lesenes centrades. Les arcuacions són fetes de dovelles de pedra negra, volcànica, mentre que la resta és d’aparell de carreus ben tallats de pedra sorrenca d’uns 50 × 30 cm, molt regular. Sobre les dovelles de la finestra hi ha una imposta col·locada a manera de guardapols.
L’aparell de la nau no té una aparença tan bona, però és de la mateixa factura i dimensions similars, disposat en filades uniformes.
L’arquitectura de i’edifici s’adiu perfectament a la data establerta per la seva consagració, l’any 1142, i pot ésser relacionada amb altres esglésies d’aquesta època de la comarca, dins les formulacions de la tradició constructiva llombarda, en una clara evolució vers el perfeccionament tecnològic característic de l’arquitectura del segle XII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 128; Constans, 1985, pàg. 88; Botet i Sisó, S.D., pàg. 308.