Situació
Església d’una petita parròquia rural amb la construcció romànica sobrealçada i presidida per un esvelt campanar.
F. Tur
El poblet de Sords és format essencialment per masies disseminades que depenen administrativament del municipi de Cornellà del Terri. L’església de Sant Esteve és situada al costat esquerre del Terri, formant amb aquest, el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG856598.
Hom hi accedeix des de la carretera local de Cornellà a Medinyà, en un camí sense asfaltar situat a mà esquerra, en direcció a Medinyà i a 1 km aproximadament del nucli de Cornellà. El camí des d’aquesta carretera a peu d’església (uns 200 m) és en bon estat i fins fa poc creuava el Terri un pont medieval (pont de Sords) de tres arcs de mig punt, bastant malmès a la part superior.
Recentment hi fou construït un nou pont al costat del poble, fet que en facilita la visió. (JMC-JRM)
Història
Sant Esteve de Sords, al comtat de Girona, és esmentat el 985 com a “Sancto Stephano quod est in villa Surdis”. Més endavant, el 1074, trobem citada una “turris quem vocant Surdis ultra rivum Sterrie”. Cal destacar els sis focs reials i els disset eclesiàstics registrats en el fogatge de l’any 1359, i també la participació de parroquians de Sords en l’assalt del call jueu de Girona, el 1391. En els nomenclàtors d’esglésies del bisbat de Girona del segle XIV també apareix l’“Ecclesia Parrochialis Sancti Stephani de Surdis”. (ASA)
Església
Planta de l’església ampliada amb capelles laterals.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Sant Esteve de Sords, abans de les nombroses transformacions sofertes, sobretot al segle XVIII, era un edifici d’una nau capçada, a llevant, per un absis semicircular.
La nau va ser sobrealçada i prolongada cap a ponent, doblantse pràcticament la seva longitud, i es crearen capelles laterals, una torre campanar i una nova façana. Molts carreus de la vella església van ser aprofitats per a la construcció d’aquestes reformes.
De l’estructura romànica resta l’absis i una bona part dels murs de migdia i de tramuntana, si bé aquest darrer és amagat per la sagristia.
Al centre de l’absis hi ha una finestra centrada de doble esqueixada i factura senzilla, com tot el parament exterior. Aquest mostra un aparell de carreus ben tallats de pedra sorrenca d’uns 20 × 35 cm, coronats per una imposta de quart de bordó.
Tant la disposició de la planta com els elements constructius situen la part romànica d’aquesta església entre la segona meitat del segle XII i les primeres dècades del XIII. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Constans, 1985, pàg. 90; Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 41; Pons i Gurí, 1989, 2, pàg. 69.