Sant Joan Baptista de Vilademuls

Situació

Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques.

J. Moner

L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca.

Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG908654. (JMC-JRM)

Història

L’església de “Sancti Johannis de Villa de muls” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la propietat dels donadors: “Et affrontat predicta ecclesia cum suo cimeterio ex quator suis affrontationibus in alodio nostri donatorum.” Des de l’inici degué emplaçar-se dins el castell de Vilademuls, del qual hi ha notícia quatre anys més tard. A continuació, en un document datat el 17 de gener de 1053, el bisbe Berenguer Guifré tornà a Ramon Arnau i Eliarda aquesta església amb 30 passes de cementiri a l’entorn —que ja es feien constar en el document anterior— amb la condició de prestar-li jurament de fidelitat i ajut, excepte contra els comtes de Besalú i de Barcelona: “… ego Berengarius gratia Dei gerundensis episcopus dono tibi Raimundo Arnalli ecclesiam Sancti Johannis de Villa de muls cum suis decimii et primiciis et oblationibus fidelium et cum suo cimiterio XXX passuum quod habet in toto suo circuitu…”

La parròquia de Sant Joan de Vilademuls és documentada posteriorment; figura en les Rationes decimarum de l’any 1279, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV i d’èpoques posteriors. Ha mantingut la categoria parroquial.

L’edifici va ser refet al segle XVI, aprofitant gran part de la construcció romànica anterior. (JBH)

Església

Planta de l’església refeta en bona part l’any 1560.

J. Moner i J. Riera

L’església de Sant Joan de Vilademuls és una cons trucció d’una nau capçada a llevant per un absis semi circular, cobert amb quart d’esfera.

Al llarg de la nau —que és coberta amb volta de canó i que ha estat sobrealçada—, hi discorre una imposta de quart de cercle, mentre a l’absis és en cavet, tant a l’exterior com a l’interior.

Prop del presbiteri i dins el mur, s’hi han disposat dos altars acabats a la part superior amb un arc de mig punt al centre d’un dels quals hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt, similar a la que se situa al centre de l’absis.

L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, bastant irregulars a mesura que pugen les filades, sobretot a l’interior, mentre que a l’exterior és més regular i de carreu ben tallat però poc ajustat i notablement malmès.

Prop de l’entrada i dins el mur nord hi ha una escala de cargol de pedra, que sobresurt a l’exterior i permet l’accés a l’espadanya de dos ulls, reconvertida posteriorment en campanar quadrat.

La portada renaixentista indica la data de reconstrucció del temple, el 1560. Al seu damunt s’obre una àmplia finestra amb arc de mig punt. (JMC-JRM)