Situació
Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès.
J. Moner
El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls. Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG895587.
Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al petit veïnat rural de Perles. L’antiga capella, avui sense culte, és el primer edifici que es troba en arribar al lloc, al costat dret del camí, afegit a la masia Can Pagès. (JBH)
Història
Un document de l’any 1257 es refereix a la donació Mercadera, vídua de Berenguer de Perles, a seva filla Guillema, que aprovà el prior de Santa Maria d’Olives. L’any 1293, Pere Bernat, de Perles, signava entre els testimonis d’una escriptura d’esponsalicis d’uns habitants del veïnat proper de Sant Pere de Viella.
Pel testament de l’any 1376, Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, féu un llegat de 100 sous a Sancti Laurencii de Perlis per reparar la coberta i altres necessitats de la capella. Aquest text ens descobreix l’advocació de la capella, de la qual, actualment, ja no resta memòria popular; el culte hi’degué desaparèixer fa molt de temps. Segurament, ja des dels inicis fou una simple capella de veïnat dependent de la parroquial de Vilafreser. (JBH)
Església
Planta de la capella, un dels tipus clàssics de la màxima simplicitat constructiva del romànic.
J. Moner i J. Riera
L’esglesiola de Perles serveix de magatzem de Can Pagès, masia de dues plantes, datable als segles XVI i XVII en les parts fonamentals. La capella té afegits sec tors del casal als costats de ponent i de tramuntana, que exteriorment queden ocults.
És un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, una mica aprofundit, el qual s’obre vers la nau per mitjà d’un doble plec de degradació. La llargada total és d’uns 12 m.
No s’ha conservat la coberta original en cap dels sectors, ja que la part superior dels murs, especialment de la nau, és malmesa. Quan ja no era dedicada al culte, aquests murs van ésser sobreaixecats uns pocs metres i, aleshores, l’edifici fou cobert a un sol nivell —nau i absis— amb un teulat de doble vessant. D’aquesta reforma són algunes finestres rectangulars que s’obren a la part alta. L’interior ha estat dividit en dues plantes per un pis d’obra modern.
Es conserva l’antiga porta d’entrada a la façana de migdia, prop de l’extrem occidental. És d’un sol arc de mig punt, de dovelles amples i curtes. Al fons de l’absis hi ha una finestra romànica de doble biaix, amb els vessants pocs oberts. El seu arc extern és de mig punt, tallat en una sola pedra, mentre el vessant intern afecta forma rectangular.
L’aparell és visible als paraments externs i als murs de migdia i de l’absis. És fet amb carreus de mida petita i mitjana, allargassats, sense un treball d’escaire gaire acurat i deixats sense gaire poliment. Són travats amb abundant morter i tallats en pedra sorrenca i es disposen en filades força regulars. Els carreus dels angles, de les mateixes mides, són més ben escairats i polits.
L’esglesiola, malgrat la rústica simplicitat, data probablement del segle XII. (JBH)
Escultura
A la teulada, al cim d’una mena de frontó que acusa el mur superior modern i el ràfec, al centre de l’absis, hi ha estat col·locada una creu grega, curta i de bastant de gruix, tallada en pedra calcària. (JBH)
Forja
Als batents de fusta de la porta hi ha clavada una cinta llisa de ferro forjat, acabada als extrems en dobles volutes afrontades, molt poc desenvolupades. Hi ha un altre fragment que és la meitat d’una peça idèntica a la descrita. Hi queden també alguns claus. En resum, són les restes d’un conjunt de ferramenta molt senzill. (JBH).
Bibliografia
- Constans, II, 1987, pàgs. 305 i 428; Webster, 1989, pàg. 153.