Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi. El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu; escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu. Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell.
El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu; l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences, tal com ho havia fet el seu avi, el comte Borrell. Poc després, aquesta donació en favor de l’església d’Urgell va ser confirmada. Durant aquesta centúria, es feren nombroses donacions d’alous, terres i heretats en benefici de Santa Maria de la Seu, per part de Ramon Isarn, Arnau Dacó, Oromir, Sicarda i Pere Udalard el 1067, i el 1092 per part de Guillem, fill d’Arnau, que restituí a Santa Maria les franquícies i els dominis que tenia a la vila de Tuixén, de les quals el comte Ermengol d’Urgell s’havia apoderat injustament, culpa que reconegué a l’hora de la mort. De fet, les disputes entre l’església d’Urgell i els comtes per la possessió dels llocs de la vall continuaren en temps posteriors. Així, es té notícia que el 1277 Roger Bernat III de Foix prometé retornar al capítol d’Urgell el castell de Tuixén, que, entre d’altres, li havia estat lliurat per Arnau Roger de Pallars.
En el fogatjament dels anys 1365-70 consta que el castell de Tuixén és del capítol d’Urgell i té un total de vint-i-tres focs.
L’any 1659, arran del Tractat dels Pirineus, consta que “de la parte de España el dicho señor christianísimo restituirá al dicho señor Rey católico las plazas y puertos de Rosas, fuerte de la Trinidad, Cadaqués, Seo d’Urgell, Texen…”. Tot i així, el 1831, el lloc de Tuixén encara corresponia al capítol de la Seu d’Urgell.