El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX. El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes. Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat. Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibil·la usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén. L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller. A la primera meitat del segle XIII, Roger IV, comte de Foix, i vescomte de Castellbò, adquirí els drets que B. d’Alp tenia sobre aquest castell.
El castell d’Adraén va estar enfrontat amb el castell de Cornellana durant part del segle XIV. És documentat que l’any 1354 Galceran de Pinós va procurar la pau entre els habitants dels castells d’Adraén i els del castell de Cornellana. Aleshores el castell d’Adraén pertanyia, per raó del pariatge del 1278, al bisbe i al capítol de la Seu.
Aquesta situació canvià, ja que al segle XV, concretament l’any 1434, pertanyia al vescomte de Castellbò. Uns anys més tard, consta que el 1462 a la terra de Drahen s’estava construint una torre pels homes del comte de Foix. Els diputats de la Generalitat demanaren als cònsols de Gósol que aquesta torre fos enderrocada.
Al segle XVI, com tot el vescomtat de Castellbò, aquest domini va passar a la corona i subsistí fins a l’extinció de les senyories.