L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella; entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne, que cal identificar, sens dubte, amb Adraén. A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
De fet, s’han trobat poques notícies sobre l’església de Sant Martí d’Adraén, i totes elles s’inclouen dins el segle XI. Una de les primeres apareix en un document del 1007 pel qual el comte Ermengol I d’Urgell, juntament amb el vescomte Guillem I d’Urgell, permutà amb els esposos Eldemars i Bonadona els alous que tenien en diversos llocs del comtat, entre els quals en figura un al terme de Sancto Martino de Adragenne, per l’alou que l’esmentat matrimoni tenia a Priximià. Poc temps després una interessant escriptura datada el 1019 informa de les concessions que el bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell atorgà als habitants i els clergues de Santi Martini de Adragen, consistents bàsicament en excempcions fiscals relacionades amb els delmes que havien de satisfer a Santa Maria de la Seu; així mateix, els fa concessió de diversos alous perquè puguin celebrar cada any un aniversari.
Més tard, segons consta en una escriptura del 1046 en la qual es relacionen els béns i els honors que Arnau Mir de Tost—fundador de la dinastia vescomtal d’Àger— posseïa en feu de l’església d’Urgell, sabem que el dit noble senyorejava sobre la parrochia de Adragen…, per donació que li havia fet cert temps abans el bisbe Eribau, especificant-se el dret de poder-ho llegar en testament.
Dins la segona meitat de l’onzena centúria, es té constància que un personatge anomenat Guitard Bernat, en testament atorgat el 1063, llegà ad Sancti Martini de Adragen, la quantitat d’un mancús d’or entre les nombroses deixes que féu a moltes altres esglésies i monestirs, i especialment a la catedral de la Seu d’Urgell. Una darrera notícia documental del segle XI, corresponent al 1075, informa de la donació que Ramon Gomball va fer a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica d’un alou situat dins el terme parroquial de Sancti Martini, in villa Adraien.
D’altra banda, pel que fa a la jurisdicció territorial, se sap que el lloc d’Adraén formà part dels extensos dominis que componien el vescomtat de Castellbò durant tota l’edat mitjana, i segons conta l’autor del Spill…, els titulars de la dita casa vescomtal tenien la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi sobre la vila, la qual, dins l’organització administrativa del vescomtat, restava inclosa dins el quarter de Ciutat (Castellciutat), i disposava d’un batlle.
De la fi del segle XIV hi ha referència que el capellà d’Adraén pagà una lliura i deu sous en concepte de la dècima que fou recaptada en la diòcesi d’Urgell l’any 1391.