D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça. L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell. L’any 1194 aquests mateixos personatges signaven un conveni amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús, per raó del domini d’aquests castells —exceptuat el de la Guàrdia d’Ares—, a causa de la disputa que mantenien. Finalment l’any 1226, Pere d’Orcau venia al comte de Foix, Roger Bernat II, vescomte de Castellbò i gendre d’Arnaua de Caboet, els drets corresponents que tenia sobre el castell de Castells, integrant-se, així, plenament al vescomtat de Castellbò. En el Spill… d’aquest vescomtat redactat al principi del segle XVI, el lloc de Castells era inclòs a la batllia de Taús del quarter de Castellbò, i el seu carià era Joan d’Aguilar, fill de Ponç Arnau d’Aguilar, antecessor seu en el càrrec. L’església de Santa Maria de Castells, documentada l’any 1094, apareix en la relació de la visita pastoral realitzada l’any 1314 ai bisbat d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Actualment està supeditada a la parroquial de Noves de Segre.