El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle— i en una altra donació del 953 d’un alou dominical. A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII. L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall.
En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò; tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria de la Seu i del seu capítol, possessió que perdurarà fins a la fi de les senyories al segle XIX. En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat el 1519, el lloc d’Adrall consta dins del primer quarter, i s’especifica que és del capítol de la Seu d’Urgell, i que el vescomte tan sols hi té la salvaguarda.
Santa Maria d’Adrall és esmentada l’any 1005, en què fou donada a Santa Maria de la Seu una propietat “in apendicio de Sancta Maria de Adrali”. L’església de Santa Maria apareix en diversos documents dels segles XI i XII, principalment com a dipositària de llegats testamentaris. És de destacar el testament d’Arnau, datat l’any 1095, per tal com especifica la deixa de la tercera part de la venda del seu cavall “ad ipso clocher Sancte Marie de Atralis”. Les altres dues parts eren per a la pintura i el guarniment de l’altar de la canònica.
En la relació resultant de la visita realitzada al bisbat d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1312, apareix l’església de Santa Maria d’Adrall; per contra, en la relació realitzada l’any 1314, pel mateix motiu, consta l’església de Sant Pere d’Adrall, advocació desconeguda en aquesta parròquia; però creiem que hi ha la possibilitat, remota, que es referís a l’església dedicada a sant Pere situada a la Parròquia d’Hortó. En el llibre de la dècima del bisbat, del 1391, consta tan sols la indicació de “capellanus secundus Sancti Thome et vicarius perpetuus de Adrall”.
La comanda de Susterris tenia al lloc d’Adrall 10 homes propis l’any 1378.
Actualment l’església parroquial d’Adrall, cap de demarcació parroquial, té supeditades les esglésies de Gramós, de la Parròquia d’Hortó i del Pla de Sant Tirs.