El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII; el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895. De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials; al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona.
L’església del lloc era dedicada a sant Esteve. L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar que feia referència a l’església de la vila. En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, feta pel bisbe Ermengol, l’any 1010 figura la parròquia de Sant Esteve de Bar, sobre la qual s’especifica que fou donada a Santa Maria per en “Sal·la avunculus meus”. El terme de Sant Esteve de Bar apareix en documents datats els anys 1018, 1025 i 1037 (“in apendicio Sancti Stephani vel Sancti luliani”). Entre els anys 1037 i 1038 se signà una convinença entre el bisbe Eribau d’Urgell i els canonges de Santa Maria amb Arnau Mir de Tost i Ramon, sobre la tinença de diverses esglésies, entre les quals consta la de Bar.
Sant Esteve de Bar fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell, del 1391, el capellà de Bar hi consta dins del deganat de Cerdanya. Actualment l’església de Bar és supeditada a la parròquia de Castellciutat, adscrita, però, a l’arxiprestat de Batllia-Baridà.