L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just. Però el mateix any consta una deixa de terres a la “domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo, el sacerdot Miró Vivén. Si bé aquestes dues noticies podrien fer referència a l’altar construït dins l’església de Santa Maria, que gaudiria de la categoria de capella, sembla més probable que hi hagués una església independent, fet que seria ratificat per altres notícies, posteriors, que es coneixen d’aquesta església; així, l’any 1092 hi ha documentada la donació, per part de Ramon Gerall, d’un mas situat dins del terme del castell de Taravall, al lloc de Santa Eulàlia, a l’església del Sant Sepulcre “qui est fundata propre ecclesie Sancte Dei genitricis Marie Sedis Urgellensis”. L’any 1118 l’hospital del Sant Sepulcre rebia una deixa de 2 sous. L’any 1131 es venien unes terres situades al Valira i a la Seu al prior i a l’església del Sant Sepulcre. Posteriorment, l’any 1348, l’església del Sant Sepulcre apareix en nombroses ocasions com a beneficiària de deixes testamentàries.