Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel —Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere. El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell. La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040. La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII. Segons les dades aportades per una venda del 1081, lel limitava per llevant amb l’Erola, pel S amb Cabrisags (terme de la Seu d’Urgell), per ponent amb Cornellana (vall de Castellbò), i pel N amb el Pujol. Per un altre document del 1087 es pot situar la vila al N del castell de Montferrer. L’església de Sant Feliu d’Iel fou objecte d’una deixa d’una unça d’or per a la seva obra, segons consta l’any 1064 en la publicació sacramental d’un testament.