Sant Vicenç d’Erasús o Eresús (la Seu d'Urgell)

L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració; en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’Arasuze. Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall; com a tal la vila d’Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074. L’any 1050 hi ha documentada la torre d’Erasús, que Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer.

En aquest document, publicació sacramental del seu testament, s’esmenta l’església de Sant Vicenç i l’altar de la Santa Creu, fundat prop d’aquesta església. Posteriorment, l’any 1078, es pot retrobar Arnau Dacó que fa donació a la seva muller Guilla de la meitat de la vila d’Erasús que tenia per donació del comte Ermengol; segons les afrontacions, correspondria a la meitat sud del terme, entre Castellciutat, el riu Segre, Adrall i Cornellana.

L’any 1040, Gerberga donava al seu marit Miró, vescomte d’Urgell, l’alou d’Erasús, conjuntament amb l’església de Sant Vicenç, amb les seves dècimes, les primícies, les oblacions i totes les funcions eclesiàstiques, com també els alous propietat de l’església, que ella tenia per donació del seu germà Arnau Miró—Arnau Mir de Tost— i la seva muller Arsén.

També la canònica de Santa Maria de la Seu tenia diverses possessions a la vila d’Erasús que havia adquirit ja per deixa testamentària (1078, 1083) o per donacions de particulars (1041,1042), com també el cenobi de Santa Cecília d’Elins, que, segons consta en l’acta de consagració de la seva església de 1080, hi tenia diversos alous.

L’any 1064 l’església de Sant Vicenç rebia una deixa de dues unces d’or. El fet d’estar inclòs al terme de Castellciutat fa pensar que en passar aquest, a l’inici del segle XII, al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també en va passar a formar part.