L’església, desapareguda, de Sant Cebrià, a partir de la documetació sembla més vinculada a la vila d’Alàs que no pas a Ges. Es coneix l’existència d’aquesta església a partir de la deixa, inclosa en el testament d’Arnau Dacó, del 1075, de l’alou de Sant Cebrià amb la seva església a Santa Maria de la Seu. Posteriorment, l’any 1083, el mateix Dacó donava a la canònica de la Seu l’alou de Sant Cebrià, situat prop de les esglésies de Sant Esteve d’Alàs i de Sant Romà de Banat. Les primeres mencions, però, d’aquest topònim, es corresponen als anys 1047 i 1049 —on el terme de Sant Esteve d’Alàs se situa sota el lloc de Sant Cebrià—, 1051 —donació d’unes terres, situades també al terme de Sant Esteve d’Alàs, a la ribera de Sant Cebrià—, i 1064 o 1065 —venda d’un alou situat, a l’igual dels anteriors, al terme de Sant Esteve d’Alàs, al lloc anomenat la plana de Sant Cebrià—. A la visita pastoral del 1758, en què es relacionen les esglésies i les capelles públiques de la diòcesi, no en consta cap amb aquesta titularitat, que d’altra banda, no és usual en aquestes contrades.