Situació
Edifici aprofitat per construccions més tardanes que mostra a la seva part superior una torre de planta irregular bastida sobre una penya.
ECSA - A. Villaró
Les restes del castell són situades al capdamunt del poble d’Arcavell, que es troba al límit amb Andorra, a uns 1 000 m d’altitud.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG754989.
Per anar a Arcavell cal prendre la carretera que surt al quilòmetre 9 de la C-145 de la Seu d’Urgell a Andorra.
Història
Comparant amb la majoria de fortificacions de la comarca, sembla que la data de construcció d’aquest castell és relativament tardana. Tot i que la documentació referent a l’existència del poble d’Arcavell és força antiga, en tenim des del segle X, el castell no apareix fins el 1266. Fou objecte d’una menció també al pariatge del 1278.
El lloc i el terme d’Arcavell foren un domini de l’església urgellenca, i ja consta així en la butlla del papa Silvestre II de l’any 1001. Segons el fogatjament del 1358, Arcavell, amb vint focs, continuava sota la senyoria del bisbe d’Urgell i del capítol de la catedral.
Castell
L’edifici original del castell ha estat assimilat i molt modificat per construccions successives. El nucli primitiu és format per una torre de planta irregular, adaptada a una penya que sobresurt del nivell del sòl. La part superior de l’estructura és rectangular, amb un forn a migdia. L’aparell és molt rudimentari, pedra del país sense treballar, lligada amb fang. Hi ha indicis que a l’interior—no ha estat possible d’entrar-hi— hi ha carreus de pedra tosca. El gruix de les parets és considerable, en alguns punts és d’1,5 m. Per les característiques de la fortificació, podem datar-la en un moment molt tardà del període romànic.
En canvi, a la part baixa del poble hi ha una torre que segurament és dels darrers segles medievals o fins i tot del començament de l’edat moderna. Aquesta torre és de planta quadrada, de 8 m de costat, amb quatre pisos, i en total fa uns 14 m d’alçada. Fa poc temps ha estat molt modificada, especialment pel que fa a les obertures. La porta d’entrada té un arc de mig punt. L’aparell és de pedra petita, mal treballada, llevat de les cantonades. Hi ha forats de bastida a tres nivells. La coberta és piramidal. Podria tractar se d’una fortificació secundària del castell.
Bibliografia
- Miret i Sans, 1900, pàg. 246; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1198; Baraut, 1979, vol. II, doc. 65, pàgs. 54-55; Baraut, 1988, pàgs. 186 i 312.