Situació
Església molt transformada en la seva capçalera, que conserva encara restes de l’absis semicircular i els murs, amb finestres d’època romànica, a la qual s’afegí el porxo, recentment restaurat.
ECSA - J.A. Adell
El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents d’Avellà i d’Enclar. Queda al mig de la vall de Saturia al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i Andorra. L’església parroquial és situada al cim del poble.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH718079.
S’hi va per Andorra. A la sortida de Sant Julià de Lòria hi ha una carretera que arrenca del costat del pont d’Aixovall, passa per Bixessarri i hi arriba al cap de 8 km. (MAB)
Història
El lloc de Ouosse, esmentat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era possessió dels Caboet, en féu de l’església d’Urgell, i passà, posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò. Al Spill d’aquest vescomtat, del 1519, la vila d’“Ahós” era integrada a la batllia i quarter de Ciutat.
L’església de Sant Pere d’Aoss fou visitada els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. El capellà d’aquesta església figura en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391. (MLIC)
Església
Planta de l’església on s’aprecien, a la banda meridional, les restes més genuïnament romàniques.
M. Anglada
Aquesta església parroquial ha estat molt modificada. Presenta una nau rectangular amb capelles laterals al costat nord i l’absis semicircular escapçat per llevant amb l’afegit d’una sagristia. Hi havia un porxo adossat a les façanes de llevant i migjorn, del qual només queden set cartel·les, però que ha estat reconstruït recentment, i l’arrebossat blanquejat d’aquestes dues cares, corresponent a la part coberta. Altres elements arquitectònics són les dues finestres de doble esqueixada de la façana lateral sud-est, entre les quals s’obre un ull de bou. Les altres obertures són posteriors o modificades. Juntament amb l’entrada, a la cantonada sud-oest, hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos amb espitllera al primer pis i quatre obertures al segon. Aquest campanar presenta totes les característiques d’una fortificació.
La coberta és de fusta amb set encavallades amb el tirant trencat. Les parets interiors són enguixades i en les exteriors es veu un aparell força irregular, encara que ben rejuntat amb morter de calç. (MAB)
Bibliografia
- ACV, Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fols. 6v-7r; ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 51-52; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 178; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50-53; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 280; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 242; Tragó, 1982, pàgs. 70-72.