Santa Eulàlia d’Asnurri (Anserall)

Situació

Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis.

ECSA - M. Anglada

El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís. L’església parroquial és al cim del poble.

Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCH703006.

S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars. Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri. Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km. (MAB)

Història

La menció més antiga que s’ha localitzat de l’església d’Asnurri figura en un document datat el 1038, pel qual sabem que Ramon, levita, ven a Eldemar i a la seva esposa un alou al terme de “Sancte Eulalie qui est fundata in villa Asnurri” per cinc unces d’or. La parròquia d’Hasnur també apareix citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

D’altra banda, una interessant escriptura de l’any 1046 en què es rememoren els honors, castells, parròquies i altres béns que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església d’Urgell, dona a conèixer que aquest noble tenia drets sobre la pabordia i la parròquia d’Asnurri, que li foren cedits per mà del bisbe Ermengol (1010-35). Ja a la darreria del segle, l’acta testamentària atorgada el 1086 per un tal Pere Udalard, informa de les nombroses deixes monetàries que aquest personatge va fer a diverses esglésies de la diòcesi urgellenca, entre les quals s’especifica que llegà als clergues de Sancta Eulalia de Asnurr la quantitat de tres sous.

Amb posterioritat, hom sap pels fogatges confeccionats l’any 1358, que el lloc d’Asnurri pertangué al bisbe d’Urgell, possessió confirmada un segle més tard per P. Tragó, l’autor del Spill…, el qual també refereix que els seus habitants pagaven anualment el dia de sant Miquel al vescomte de Castellbò un cens en espècie per a la salvaguarda de la vila. Així mateix, hi ha notícia que el rector de la parròquia de Santa Eulàlia contribuí l’any 1391 en la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell.

En l’actualitat l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri depèn de la parròquia de Civís. (MLIR)

Església

L’església parroquial de Santa Eulàlia d’Asnurri és un edifici molt modificat, sobre la base d’una planta d’una nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, reforçat amb tres arcs torals, capçada a llevant per un absis semicircular. La unió amb l’absis es produeix amb tres degradacions que s’acusen tant a l’interior com a l’exterior. La part final de l’absis de planta semicircular queda coberta amb volta de quart d’esfera.

Els additaments posteriors són constituïts per les capelles laterals i el cos anterior on hi ha l’entrada, que queda descentrada respecte de l’eix principal de la nau, com també un ull de bou, tot això en la façana de ponent. El campanar de base vuitavada recolza sobre la volta de l’absis i correspon a una època més tardana. Altres elements arquitectònics són les dues finestres absidals, i una altra que és en el plec del mur d’enllaç de la nau amb l’absis i que està tapada. Tot l’interior està enguixat mentre que a l’exterior l’aparell resta vist, amb carreus totalment irregulars de pedra llosada però ben travada amb morter de calç. El material de cobertura és de llosa de llicorella. (MAB)

Talla

A l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri es venerava una imatge de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936. L’Arxiu Mas, però, encara conserva una fotografia (clixé J.M.-486 azul = 1155 rojo) de la qual hem pogut extreure un estudi aproximat de la peça. Consta al revers de la fotografia que feia 70 cm d’alçada i era de fusta policromada.

La Mare seia sobre una cadira de tipus cofre sense muntants diferenciats. Vestia túnica, mantell i sobremantell i duia corona. El Nen seia sobre el genoll esquerre de la Mare, duia corona i portava un llibre obert sobre la seva cama esquerra, on a través de la fotografia encara es pot llegir la inscripció IHS XPS; beneïa amb la mà dreta. La seva indumentaria estava composta per una túnica i un mantell, disposat a manera de toga clàssica.

La marededéu d’Asnurri era una imatge feta dins la mateixa línia estilística que la imatge procedent de Ger (Gironès) i actualment conservada al MNAC (inv. 65 503). Aquesta línia estilística —tot i que amb certes reserves tractant-se d’un estudi fet a partir d’una fotografia— sembla visible no tan sols en el sistema d’indumentària de la Mare i el Fill, o en el tipus de seient emprat, sinó també en el tractament formal i fins i tot tècnic de la peça.

Es pot considerar la possibilitat que totes dues formessin part d’un mateix taller, o bé que l’una fos model de l’altra. En aquest últim cas, la Verge procedent de Ger constaria com a model de la marededéu d’Asnurri, atesa la major qualitat formal (molt més acurada en els detalls ornamentals tant de la indumentària com del mateix tron) i tècnica (en el tractament dels plecs i de les caracteritzacions facials) de la talla procedent de Ger. De la mateixa filiació és la marededéu núm. 271 del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la qual cosa fa més evident l’influx estilístic de les marededéus de la Cerdanya (vegeu el vol. XXIII de la present obra, pàgs. 331 i segs.) i de manera més palesa la relació concreta amb la marededéu de Ger.

Quant a la datació, a la fotografia de l’Arxiu Mas consta com una talla del segle XIII. D’altra banda, la marededéu de Ger ha estat datada del segle XII en línies generals. Si establim la relació estimada —model/“còpia”— o tan sols la correspondència estilística entre la Verge de Ger i la d’Asnurri, no es pot establir una gran barrera cronològica. Una datació adient per a la peça d’Asnurri seria el començament del segle XIII. (CLIU)

Bibliografia

• Pujol, 1917c, pàg. 22; Soler, 1961, vol. XXXVII, pàgs. 71-72; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 280; Baraut, 1982, vol. V, doc. 596, pàgs. 125-126; Tragó, 1982, pàg. 77; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 025, pàgs. 142-144.