Situació
Capella situada entre la casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfol, amb possible funció d’antiga capella castellera.
T. Pollina
La capella de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a una cota de 1.100 m d’altitud, queda a l’extrem oriental del límit de la comarca i al peu de la serra de Cava que queda a la dreta del riu Cadí. Es troba aïllada entre l’antiga casa forta de Vinyoles i la casa Portalet.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG852888.
L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que és descrit en la monografia dedicada al castell de Vinyoles. La clau per a obrir s’ha de demanar al propietari de la finca de Can Neguí, Sr. Antoni Sales Neguí, que viu a la Seu. (MAB)
Història
Malauradament són escasses les notícies que es TAT poden referir sobre l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, situada a prop del castell i de l’antic casal fortificat de Vinyoles. Una menció documental datada l’any 1085 indica que Arnau, fill de Ramon, donà a Santa Maria de la Seu, a més de les possessions que tenia al comtat de Cerdanya, un alou situat vora l’església de “Sancti Cristopfori…infra terminos de Cava”, per la qual faria tasca cada any a la canònica mentre visqués, i a la seva mort li romandria lliurement.
Molt probablement aquest temple fou la capella de l’antic castell de Sant Cristòfol, possessió dels Santmartí durant els segles XIII i XIV, i on posteriorment es formà la caseria de les Cases de Lli. (MLlR)
Església
Detall del parament exterior de l’absis amb alguns elements esculpits sota el ràfec de la teulada.
ECSA - C. Bergès i L. Badia
Es tracta d’una església d’una nau, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. La coberta de la nau, de fusta, en part és esfondrada, però es manté l’arc de degradació que obre la volta absidal. El portal és a la façana de ponent, on hi ha tres arquivoltes. Hi ha dues finestres, a l’absis, de doble esqueixada, de les quals una resta mig tapada per la vegetació exterior, i una tercera també de doble esqueixada en la façana de ponent. El campanar d’espadanya és de dos ulls, mig refet. La coberta de l’absis és a un nivell més baix que la de la nau, i és cobert amb lloses de pedra mentre que a la nau el material de cobertura és de teula ceràmica comuna.
L’aparell està molt ben col·locat amb junta gairebé seca. Els paraments interiors resten tots enguixats excepte en l’absis. L’aparell, i en general la forma de l’edifici, corresponen a les obres rurals del segle XII, fortament empeltades de les tradicions constructives. El seu estat és d’abandó i ruïnós. (MAB)
Escultura
Dins el grup de les arts plàstiques cal parlar de la decoració escultòrica que apareix a l’exterior de l’absis de Sant Cristòfol. A la filada de pedres que hi ha sota la cornisa es troben tres relleus d’execució senzilla.
Del primer només es conserva el que podria ser el cos d’un animal, potser un brau (Vidal-Vilaseca, 1977, pàg. 286), del qual han desaparegut el cap i les potes. Dos carreus més enllà es troba la segona escultura, que representa un rostre humà gairebé igual al del tercer relleu. Es tracta de dos caps molt petits, l’un de forma circular i l’altre més aviat quadrat, que recorden les testes del frontis de l’església de Santa Coloma d’Arsèguel, situada a pocs quilòmetres (vegeu-ne l’estudi monogràfic en aquest mateix volum). Responen, doncs, a una manera de fer popular. (CBS-LBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 174-1 175; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 011, pàgs. 131-132.
Bibliografia sobre l’escultura
- Vidal-Vilaseca, 1977, pàg. 286.