Situació
D’aquesta fortalesa resten uns fragments de mur en el tossal que empara la població.
ECSA - V. Hurtado
Al cim del turó del Quer o turó Pubill, situat avui dia dins del poble del Quer Foradat, hi ha unes restes de construccions que corresponen a l’antic castell del Quer.
Mapa: 35-11(254). Situació: 31TCG877867.
Un cop en el poble del Quer Foradat i sobre un turó calcari en forma de plataforma d’uns 1,15 m d’alçada que sobresurt per damunt dels teulats de les cases es troben les restes de l’antic castell del Quer Foradat. S’hi pot pujar fàcilment seguint un corriol pel costat SW.
Història
Si bé el topònim de Cher foradado surt documentat l’any 1004 com una afrontació d’un alou a la vall de Bagà (Berguedà) cal esperar a la segona meitat del segle XI perquè aparegui la menció del castell en una acta de prestació de fidelitat que Galceran Miró, de la nissaga dels Pinós, va fer a Guillem Ramon I, comte de Cerdanya entre els anys 1068 i 1095, per diversos castells del Berguedà i la Cerdanya entre els quals es trobava el Kastello de Cher Foradat. Uns anys més tard, trobem en el Liber Feudorum Maior, entre el 1109 i 1117, la renovació d’aquest jurament de fidelitat pels mateixos castells i fet pel mateix Galceran Miró, però aquesta vegada al comte Bernat Guillem I de Cerdanya i, acte seguit, a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència del pas del comtat cerdà al casal de Barcelona.
Entre el 1162 i el 1196, en un altre document Galceran de Pinós reconeix posseir els dits castells pel rei Alfons el Cast.
Al segon terç del segle XIII, la família Pinós infeudaren o vengueren per un període de temps limitat els drets del castell del Quer Foradat a Pere d’Aragall, senyor de la baronia d’Ansovell. No obstant aquesta notícia, el domini sobre l’esmentat castell continuava essent dels Pinós fins al punt que el 1313 Ramon de Lluarteres, procurador d’aquesta família, objectava al rei l’obligació de fer-li jurament de fidelitat atès que la dita família posseïa el castell com a alou propi junt amb altres castells de la Cerdanya i el Berguedà.
El conflicte de jurisdiccions s’allargà bastants anys. Així, el 1336 Pere Galceran de Pinós no va obtenir la investidura d’uns castells a Josa, Pinós i altres llocs per part del rei fins que no reconegués prèviament que tenia els castells del Quer Foradat, l’Espà i Saldes en feu del rei i no en propi alou.
Castell
El castell del Quer Foradat es va construir aprofitant al màxim les naturals condicions defensives del tossal sobre el qual se situava. En la part més alta dóna una superfície en forma de pentàgon bastant regular d’uns 50 m de llargada màxima per uns 30 m d’amplada.
Tot al voltant d’aquesta plataforma natural que en el punt més alt arriba als 20 m d’alçada, hi havia una estructura o mur defensiu que seguia fidelment els petits accidents de les parets de la roca i de la qual queden visibles dos panys de mur de notables proporcions, de 5 m l’un i de 7 m l’altre al vessant sud i sud-oest.
Aprofitant també l’estructura del tossal es va traçar, tallant la roca, una rampa d’accés cap al cim, fent-la reposar en un consistent mur d’uns 20 m de llargada.
A la part sud, entre els racons de la paret de roca, encara es podien distingir restes de parament i la presència d’un tros de torre que segurament protegia l’accés a la rampa i, per tant, el punt més vulnerable de tot el conjunt. A la part est i nord-est la mateixa alçada del tossal feia de muralla natural.
L’aparell de tot el conjunt és bastant regular i les pedres són de mida mitjana, d’uns 30 × 20 cm, tot i que la construcció és bastant rudimentària, ja que les pedres no estan gaire tallades i, llevat dels murs de la part sud, no segueixen cap disposició en filera.
Altres construccions vingueren a adossar-se als murs construïts sobre la roca i en algun moment sembla que s’intentà fer un segon mur o muralla al voltant del tossal. Uns arcs de considerables proporcions i fets amb un parament molt més acurat devien ser uns puntals sobre els quals es devia recolzar aquesta doble muralla i que hauríem de datar del final del segle XIV.
Bibliografia
- Miret I Sans, 1901, VIII, pàgs. 135-175; Martí, 1926, pàg. 458; Miquel I Rossell, 1945-47, vol. II, pàg. 52; Serra I Vilaró, 1930-50, vol. III, pàg. 231; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 170-1 172; Baraut, 1979-1988/89, pàssim.