Situació
Petita església rural de nau i absis, força reformada i restaurada fa pocs anys.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó, a la banda sud-oriental del terme.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG598689.
Entre els quilòmetres 37 i 38 de la carretera d’Isona a Coll de Nargó, a mà esquerra venint d’aquesta darrera població, es troba una pista asfaltada que mena a les Masies de Nargó (1 km), des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella (uns 20 minuts a peu). També s’hi pot anar amb cotxe per una pista que surt de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell, ben senyalitzada amb un indicador retolat amb el nom de l’església. Cal demanar la clau a la Cambra Agrària, situada a la carretera de la Seu d’Urgell, just davant del trencall de Coll de Nargó. (FJM-AMB)
Història
La capella de Sant Miquel, annexa a Sant Climent de Coll de Nargó, segons una relació del 1758, no tenia cementiri ni ornamentació pròpia, que es duia de la parròquia quan s’hi celebrava, cada 8 de maig, l’ofici posterior a la processó. No es coneixen més notícies històriques sobre aquesta església. (MLIC)
Església
Planta de l’església amb la nau reforçada amb contraforts a la part nord i coberta, en part, amb embigats de fusta.
F. Junyent i A. Mazcuñán
Aquesta capella és una construcció simple i senzilla, composta per una única nau, llarga i estreta, capçada per un absis semicircular desplegat a llevant, unit amb la nau per mitjà d’uns simples ressalts (un per banda), enllaçats amb un arc de mig punt, els quals fan la degradació entre tots dos cossos d’edifici, tot i que la nau s’estreny immediatament amb l’obertura d’un arc diafragmàtic sostingut per unes pilastres encastades als murs perimetrals de més sortida que els ressalts preabsidals, però més curts que els següents, sensiblement retocats, que tanquen la nau parcialment, i alhora la divideixen en dues parts ben diferenciades.
La nau té per sostre un embigat de fusta, llevat del primer tram, que accepta una volta de pedra de mig punt; l’absis, per la seva banda, és cobert amb una volta, també de pedra, d’un quart d’esfera.
A partir dels ressalts del primer arc, la nau és recorreguda per una banqueta encastada als murs perimetrals englobant la paret terminal, on només és interrompuda per l’obertura d’un portal.
A la nau només s’obre una finestra, poc o molt retocada, situada al sud, la qual, amb una obertura de doble esqueixada asimètrica, és rematada per una llosa disposada horitzontalment.
Les restants finestres que donen llum a l’església són situades a l’absis, on n’hi ha dues de característiques semblants, obertes amb esqueixada senzilla i coronades amb blocs monolítics, afaiçonats lleugerament al centre amb un rebaix semicircular que coincideix amb l’inici de l’estreta obertura.
L’accés a l’església es pot fer a través de dos portals, sense que cap d’ells sembli original. D’estructura simple, ambdós són coronats amb un arc de mig punt extradossat amb dovelles de pedra tosca.
Els murs de la nau apareixen totalment nus, sense cap element decoratiu, llevat d’una rústega creu de pedra que corona el pinyó de la façana de ponent, òrfena de campanar. L’absis, en canvi, és ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues que, sota una cornisa, circueixen l’hemicicle absidal, distribuïdes simètricament en tres sèries de dobles arquets entre lesenes, amb l’additament de mènsules als punts de contacte intermedis.
Hom ha bastit l’edifici d’una manera molt rústega, per tal com l’aparell és constituït per blocs de pedra de mides diferents que ni tan sols han estat escantonats, amb una distribució totalment irregular on no es constata cap filada. Fins i tot les arcuacions cegues de l’absis han estat fetes barroerament, ja que, a desgrat de l’aplicació dels mecanismes tècnics adients, el seu traçat i la delineació són totalment irregulars.
Ultra les empremtes deixades per la recent restauració, excessiva pel que fa al parament, l’edifici acusa un seguit de remodelatges i consolidacions (el mur nord és reforçat amb contraforts) que afecten bàsicament el cos de la nau, que ha estat reestructurat a partir d’una construcció alçada probablement durant el segle XI, o potser al principi del segle XII, sense assolir uns resultats prou idonis, atesos els recursos tècnics del moment.
Amb l’ajut i la col·laboració dels veïns de les Masies i de Coll de Nargó, l’edifici començà a ésser restaurat l’any 1977 amb un seguit d’interrupcions que allargaren les obres fins a l’any 1983, que s’acabaren definitivament. (FJM-AMB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, f. 22-24; Vidal-Vilaseca, 1977, pàg. 81; Buron, 1980, pàg. 75.