Situació
Una de les cases, avui dia força malmesa, que forma part d’aquest antic poblat, inclòs a l’edat mitjana dins els dominis del vescomtat de Castellbò.
ECSA - V. Roca
El poble de Sallent, topònim documentat des del 988, és situat al vessant meridional de la serra de Sant Joan.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG538713.
Per a arribar al poble de Sallent s’agafa a Coll de Nargó la carretera d’Isona. A 4 km, a l’estret del Codó, seguirem la pista que puja pel riu Sallent. El camí, després de 7 km, porta dalt d’un turó on hi ha el poble. (MTV-VRM)
Història
El poble de Sallent és un dels esmentats en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. La vila en un primer fou moment possessió dels comtes d’Urgell. El comte Ermengol I la cedí a Santa Maria de la Seu a causa d’uns deutes. En la butlla papal de Silvestre II de l’any 1001 i en la de Benet VIII del 1012 es confirma la vila de Sallent com a propietat de la Seu. El castell de Sallent, documentat el 1083, apareix també sota el domini de la mitra urgellesa.
Tanmateix, el castell i la vila de Sallent acabaren integrats dins el vescomtat de Castellbò. L’any 1253 el comte de Foix, Roger IV, comprà a C. de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Sallent, que s’integrava plenament al vescomtat de Castellbò. En el Spill… del vescomtat, de l’any 1519, en el quarter d’Organyà, s’incloïa la batllia de Sallent i Montanissell. (MLIC)
Nucli urbà
El poble de Sallent ocupava una extensió considerable. Queden moltes restes, de diferents èpoques i de difícil datació.
En la zona més alta del turó hi ha les ruïnes de la part més antiga del poble, possiblement de l’alta edat mitjana. S’aprecia un carrer central (d’uns 150 cm) amb algunes bifurcacions transversals en ziga-zaga, el voltant de les quals s’organitzen les cases. En aquesta part no hi havia més de 10 habitacles. Eren edificacions molt senzilles, amb unes dependències petites de planta rectangular, de mides diverses i possiblement gaudien d’un corral o una cort. Les entrades són estretes i poc nombroses; en alguns murs es veuen espitlleres que des de l’exterior gairebé no es veuen. Pel gruix de les parets, entorn dels 70-80 cm aproximadament, segurament eren d’una sola planta. A la part nord es constata com la roca feia de muralla i a la vegada s’aprofità com a mur de les cases.
A mesura que baixem, les construccions que apareixen són posteriors, més grans, amb més dependències i algunes són de dues plantes.
Finalment a la part sud hi ha una casa fortificada, segurament més moderna, de la qual queda un pany de paret on s’aprecia l’entrada amb un arc lleugerament apuntat. També en la part baixa de l’antic poble hi ha l’església.
Una altra construcció present és un forn; no sabem quan fou construït, però és de tradició medieval.
Sembla que ens trobem davant de diferents tècniques constructives i conseqüentment de diferents èpoques de construcció. El que sembla clar és que la part més antiga restà deshabitada més aviat i que alguns materials foren aprofitats per a les construccions posteriors. Evidentment, alguns murs, especialment a les cases més baixes, en el turó, degueren ser fets amb posterioritat a l’època medieval, ja que s’hi constaten materials moderns. Solament amb un treball d’excavació coneixeríem més dades d’aquest poble habitat des de l’alta edat mitjana fins a la segona meitat d’aquest segle. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Tragó, 1982, pàgs. 34-37.