Situació
Fragment del mur de migdia del castell d'Alinyà, situat en una posició que domina tota la vall del mateix nom.
ECSA - V. Roca
A ponent del poble d’Alinyà, dalt d’un turó, en un lloc estratègic, hi ha les restes d’un castell que, juntament amb Montaner, dominava els passos naturals cap a l’interior de la vall d’Alinyà.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG687712.
El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys. D’Alinyà surt un camí de bast que puja fins al castell en 20 minuts. (MTV-VRM)
Història
Alinyà, Helinniano, és anomenat ja en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell.
Les notícies del castell d’Alinyà i del seu terme són proporcionades per diverses donacions a l’església de Sant Esteve d’Alinyà. L’any 1036 el prevere Livani dóna dos alous, un dels quals és a la vall d’Alinyà. Tres anys després, el 1039, el bisbe Eribau dóna a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà amb la condició que pretés al bisbe i al vescomte Folc de Cardona una sèrie de serveis feudals. En un testament de l’octubre del 1063 s’esmenta l’alou d’Alinyà que es llega a l’església de Sant Esteve per a remei de l’ànima del testador Ponç.
Alinyà, amb el seu castell, fou un domini dels Cardona i es trobava integrat a la batllia de Solsona. (MTV-VRM)
Castell
Del castell d’Alinyà queda ben poca cosa. Al cim del turó del castell, que domina tota la vall d’Alinyà, hom pot veure les ruïnes d’una antiga construcció. És tracta d’un pany de mur assentat damunt la roca. Per la seva llargada, uns 20 m, devia ser una edificació important. El mur té un gruix considerable. L’aparell és construït amb carreus allargats de mides diverses (15 × 25 cm, 15 × 30 cm aproximadament).
Per la seva situació era una construcció amb caràcter clarament defensiu. Dominava un ampli territori i el seu accés era gairebé impracticable. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1232; Baraut, 1982, vol. V, doc. 492, pàgs. 31–32 i doc. 515, pàg. 55; Baraut, 1983, doc. 752, pàgs. 121–123.