Situació
Únic element que resta dempeus d’aquest antic castell.
ECSA - A. Villaró
Els vestigis d’aquest castell es drecen espectacularment sobre una roca damunt la vall del riu Bona, un afluent del de Lavansa.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC729800.
Per a anar-hi, cal prendre la carretera que va de la Seu a Lavansa i Tuixén. Un cop s’ha passat el mirador de la Trava, hom arriba, uns 500 m més amunt, a un planell des d’on surt una pista infernal que mena al coll de Creus i Banyeres.
El castell es troba passat el poble, uns 500 m al S, vora les ruïnes d’una casa.
Història
Tot i que l’indret de Banyeres ja s’esmenta amb seguretat el 1056, no es documenta l’existència del castell fins el 1414, tot i que sembla força anterior. El petit terme de Banyeres —a penes un parell de cases— era propietat del capítol d’Urgell. Tal vegada formava part del sistema de fortificacions de la vall de Lavansa. Hi ha documentades diverses fortaleses a la vall, no especificades, com el document del 1130, en el qual Ermengol VI subscrigué un conveni amb Galceran de Pinós i li encomanà l’honor de Lavansa amb totes els seus castells i fortaleses.
Possiblement el castell de Banyeres controlava l’accés a la vall pel coll de Creus. També podia tractar-se del castell de Bona, que apareix en un document del final del segle XIII, on consta lligat als Josa.
Església
Planta de les ruïnes d’aquest castell força malmès.
A. Villaró
Només és ben visible l’estructura de la part oriental del castell; la resta jeu sota un tarter de carreus o ha estat reaprofitada en les construccions veïnes.
La banda nord del castell estava protegida per una mena de fossat, reforçat amb una paret. La penya que dóna al sud és cenyida per fragments de mur.
El castell s’assenta directament sobre la roca. La base d’aquest edifici és formada per carreus de grans dimensions, units amb un morter de calç mitjanament dur. A la seva base, el gruix de les parets és d’un metre, que es redueix progressivament a mesura que guanya alçada. Els carreus han estat poc treballats, i es disposen en filades, més regulars com més a prop de la base.
Només poden distingir-se dues estances; una d’uns 6 m × 4 m a llevant i una altra, molt més estreta, a ponent, colgada pels rocs, però que tal vegada arribava fins a l’extrem de l’esperó.
Pel cap baix, la torre o castell tenia quatre nivells. El primer és el que avui està mig colgat d’enderrocs, on es pot veure un nínxol i una finestreta; a la paret nord hi ha com una mena de posella que recorre tot el llarg del mur.
El segon nivell té dues interessants espitlleres a la paret est, construïdes a partir d’una finestra de dimensions normals, que al mur exterior es tanca gràcies a dues lloses.
Al tercer i quart nivell hi ha espitlleres normals, les del quart nivell tapades amb rocs. Segurament cal datar aquestes fortificacions cap al final de l’època estudiada en aquesta obra.
Bibliografia
Miret i Sans, 1900, pàg. 306; Serra i Vilaró, 1989, vol. I, pàg. 418.