Situació
Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri.
ECSA – M. Anglada
Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m; és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi. L’església és situada dins del poble.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG625904.
S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell; a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet. (MAB)
Història
La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, com a lloc atorgat a aquest cenobi; l’any 1086 en la venda d’una terra situada a la vall d’Elins; i l’any 1148 en la donació d’un mas a Santa Maria de la Seu, situat al seu terme.
El lloc d’Avellanet, malgrat pertànyer geogràficament a la vall d’Elins o de Pallerols, ha estat vinculat, tradicionalment, a la vall de Castellbò, i per tant, al vescomtat de Castellbò, del qual formava part integrat al quarter de Castellbò.
Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Joan són del segle XIV, en la visita que, per manament de l’arquebisbe de Tarragona, es realitzà els anys 1312 i 1314 a les esglésies de la diòcesi d’Urgell. En el llibre de la dècima del bisbat del 1391, hi consta el capellà d’Avellanet dins del deganat d’Urgellet. L’església de Sant Joan ha estat tradicionalment sufragània de Gramós però l’any 1904 fou segregada i unida a la parròquia de Pallerols del Cantó. Actualment és annexa de Noves de Segre. (MLIC)
Església
Planta de l’església, ampliada amb una sagristia i amb altars oberts dins la gruixària dels murs.
M. Anglada
És una petita església d’una nau coberta amb volta de canó, encapçalada per l’absis semicircular amb degradació i volta de quart d’esfera. La coberta de dos pendents de la nau manté el ràfec al mateix nivell seguint el perímetre de l’absis de manera que els plans dels vessants carreguen a la superfície cònica sense ressalts i amb tota continuïtat. Com a elements arquitectònics només resten el portal adovellat de pedra arenisca vermella a la façana de migjorn i un ull de bou descentrat a la façana de ponent, que és capçada per un campanar escalonat de cadireta refet d’un sol ull. L’absis és ben llis, sense cap element decoratiu. L’aparell és força irregular amb juntes molt plenes de morter de calç i lloses de formes molt diverses. A l’interior l’aparell no es veu perquè totes les seves superfícies són pintades. Cal esmentar que l’edificació té dos additaments: l’un fa de sacristia a la cara de tramuntana i l’altre, a la cara de migjorn, és una capella. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 183; ACU, Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; B, 1978, vol. I, doc. 71 pàgs. 150–154; Bertran, 1979, pàg. 283; Tragó, 1982, pàgs. 12–13; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 1 020 pàg. 138; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 500 pàgs. 304–305.