Situació
Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals.
ECSA – J.A. Adell
L’església de Sant Sadurní (o Sant Serni) és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó. (MLIC)
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG548900.
Història
El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront del poble de Biscarbó de la comarca del Pallars Sobirà.
L’indret de Vilarrubia apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080. En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, queda recollida l’adscripció del poble de Vila-rubla a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, i s’especifica que en el lloc de Vila-rubla hi ha dues castlanies.
La parròquia de Villarubea és citada al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, mentre que l’església de Sant Sadurní, del deganat d’Urgellet, apareix relacionada entre les esglésies del bisbat d’Urgell visitades el 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, i en el llibre de la dècima d’aquesta diòcesi del 1391.
L’església de Sant Sadurní, sufragània de Sant Fruitós de Guils del Cantó i ara dins la demarcació parroquial de Noves de Segre, ha estat recentment restaurada, igual que el seu entorn. (MLIC)
Església
Planta d’aquesta església d’estructura poc corrent, amb una capella afegida a la part de migdia.
J.A. Adell
L’església de Sant Sadurní de Vila-rubla és un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un tram de la nau, més estret que la resta i cobert per una volta de canó de perfil semicircular, que no es diferencia exteriorment del cos de la nau i que manté fins i tot el mateix nivell de coberta d’aquella. L’afegit interior d’un arcosoli, parcialment buidat en el mur, al cantó nord de la nau, prop de l’obertura absidal, desfigura aquest sector de l’edifici, i fa difícil la comprensió de l’espai original.
La porta s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, i a la façana sud, davant de l’arcosoli esmentat, és situada una capella rectangular, afegida a l’obra original. Al costat de llevant d’aquesta capella es trobava una sagristia, també afegida, que amagava una finestra de doble esqueixada, situada prop de l’angle sud-est de l’església.
L’aparell és de reble sense elements destacables, llevat de la finestra de la façana sud, realitzada amb un aparell de pedra tosca, molt acurat, que contrasta poderosament amb la resta del parament, però sense senyals d’haver estat remoguda, fet pel qual hem de suposar que correspon a l’obra original.
Llevat d’aquesta finestra, que s’avé perfectament amb les formes de l’arquitectura del segle XII, l’edifici no presenta altres elements que el caracteritzin inequívocament com a obra medieval, ni de tipus constructiu, ni tipològic. En aquest sentit, cal assenyalar les semblances tipològiques amb altres edificis propers com Sant Martí de Biscarbó, Sant Lluc d’Anyús o Sant Quiri de Miravall, que presenten també una estructura de capçalera del mateix tipus que Vila-rubla. La presència de la finestra d’aquesta església és l’únic element, clarament alt medieval que permet adscriure aquest tipus d’edifici a les formes arquitectòniques d’aquest moment. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Visites, Calaix 31 Bisbat d’Urgell; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50–53, i doc. 71, pàgs. 150–154; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 281; Tragó, 1982, pàgs. 25–27.