Situació
Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves.
ECSA – TAVISA
L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG605845
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut. (JAA)
Història
El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars. Tanmateix, Malgrat de Noves fou finalment de la jurisdicció del vescomte de Castellbò; i era integrat, dins la divisió del vescomtat de Castellbò, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò. En el Spill… del vescomtat del principi del segle XVI, s’indica que la renda de Malgrat, a l’igual de la de Bellpui, es venia cada any a la vila d’Organyà el dia de l’Ascensió.
L’església de Sant Andreu de Malgrat és citada en el testament del sacerdot Ramon, realitzat l’any 1097, pel qual aquesta rebia un sou.
Actualment l’església de Sant Andreu, abans sufragània de Noves de Segre, està sense culte i abandonada. (MLIC)
Església
Planta de l’església, de simetria i execució perfectes.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, que arrenca d’una senzilla motllura bisellada, feta amb pedra tosca, que segueix tot el perímetre dels murs laterals i amb la qual forma, àdhuc, una petita banqueta en repeu. La nau és coronada, a llevant, per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, en degradació, la volta del qual no disposa de la motllura que apareix a la nau, però si la banqueta, motiu pel qual adopta un perfil d’acusada ferradura, generat pel rebliment del repeu amb morter.
La volta de la nau és reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs laterals, que també presenten la mateixa motlluració en l’arrencada dels arcs.
La porta original, actualment paredada, es troba a la façana sud, mentre que l’accés actual és a la façana de ponent, sota un cor totalment ruïnós que hom construí en aquest sector. A la façana sud s’obren dues finestres de doble esqueixada, molt properes, i de tipus molt diferent, malgrat la proximitat. Al fons de l’absis hi ha una altra finestra, paredada, de doble esqueixada, només visible des de l’exterior, mentre que al mur de ponent hi ha una finestra, d’una sola esqueixada, paredada, sobre la qual hi ha un ull de bou, més tardà, com també sembla ésser-ho l’ull de bou que s’obre damunt l’arc presbiteral.
Única edificació que resta un xic sencera a l’antic poblat de Malgrat de Noves.
ECSA – J.A. Adell
L’aparell constructiu és de carreu molt irregular. Tendeix al reble a l’exterior, però pretén formar filades regulars. En els elements singulars del parament, com les finestres, o la motllura interior, s’observa la presència de peces de pedra tosca, mentre que les estretes dovelles de l’arc de la porta original són fetes amb peces de pedra calcària.
L’exterior de l’edifici no presenta cap mena d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura bisellada, feta amb pedra tosca, que forma el ràfec de la coberta absidal.
La manca d’elements ornamentals i la senzillesa de la tècnica constructiva fan difícil de precisar el marc cronològic d’aquesta església, que hem de situar entre les formes de l’arquitectura del segle XII, fortament empeltades en la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1251; Baraut, 1986–87, vol. VIII, doc. 1149, pàgs. 77–78.