Situació
Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya.
ECSA – J.A. Adell
El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús. L’església és al mig del poble.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG587871
Història
Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò. No s’han trobat notícies referents a l’església de Santa Maria de Miravall, que era sufragània de la de Berén, excepte la creació d’un benefici a la capella de la Santa Creu de la dita església, l’any 1750.
Actualment, en una de les cases properes a l’església, hom pot veure encara les restes d’un matacà, sobre un gran portal adovellat, que delaten el seu passat de casa forta. (MLIC)
Església
L’església de Santa Maria de Miravall és un edifici que en l’estat actual planteja nombrosos interrogants, de tal manera que resulta difícil destriar quina part correspon a l’estructura original i quina part correspon a afegits posteriors.
Planta d’aquesta església, molt modificada per successives transformacions.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, coronada a llevant per una testera plana, que tanca l’obertura d’un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera, i considerablement més baix que la nau, motiu pel qual devia formarse una important testera, sobre l’obertura absidal, on s’obria una finestra, avui paredada. Prop de la testera actual, en els murs nord i sud, s’obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb volta de canó, de perfil semicircular, que presenten, cadascuna, una finestra de doble esqueixada, orientades a llevant. Per l’aspecte, sembla que aquestes capelles responguin a afegits tardans, però l’estructura de les finestres, idèntiques a la que s’obre al fons de l’absis, i sobretot, el fet que no s’observa cap discontinuïtat entre els paraments exteriors de les capelles i de la nau, plantegen seriosos dubtes sobre el procés constructiu, i no pot descartar-se que l’edifici respongui a un únic procés constructiu, almenys pel que respecta a la nau i les capelles.
La porta, en arc de mig punt, s’obre en la façana de ponent, i damunt aquesta porta hi ha una finestra de doble esqueixada que és potser, com succeeix a Sant Serni de Vila-rubla, l’element més netament alt-medieval que conserva l’edifici. En el mur sud de la nau, prop del mur que tanca la nau per llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada, de característiques molt semblants aparentment a la que s’obre en la façana de ponent.
L’aparell és de reble, irregular en tots els paraments, i no hi ha elements decoratius que permetin establir un marc referencial per a un tipus constructiu totalment indiferenciat, i de cronologia dubtosa, per la seva senzillesa. Àdhuc el campanar d’espadanya que corona la façana de ponent participa de l’aspecte indiferenciat de tota la construcció.
En aquest context, resulta molt difícil assajar una cronologia o una situació dins un marc tipològic o estilístic per a aquest edifici: d’una banda, la finestra de ponent podria suggerir una relació amb les formes constructives del segle XI, però d’altra banda, la tipologia, amb les capelles laterals, fins i tot acceptant que fossin tardanes, amb la peculiar relació entre l’alçària de l’absis i la de la nau, en fa un exemple molt singular, que necessitaria tot un procés d’exploració arquitectònica i arqueològica per a poder precisar-ne l’estructura i les característiques constructives i cronològiques. (JAA)
Bibliografia
- Tragó, 1982, pàgs. 16–18.