Situació
ECSA – TAVISA
Els vestigis del castell de la Guàrdia d’Ares es troben al capdamunt del poble, vora l’església.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC547832.
La Guàrdia és situada en un dels contraforts de la Serra d’Ares, a la part alta de les Valls d’Aguilar i a l’entrada dels plans de Taús. Per anar-hi cal agafar la carretera que de Noves de Segre puja fins a Taús i els Castells.
Història
No hi ha dades sobre l’origen del castell, tot i que devia ser força antic, ja que Ares era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre, i per allí passava una de les principals carrerades pirinenques. El lloc de la Guàrdia s’esmenta per primer cop el 1004, com a límit nord del monestir de Codinet.
El castell de la Guàrdia formà part del llegat que Arsendis, esposa d’Arnau Mir de Tost, va fer a la seva filla Valença i al seu nét Arnau. Aquest llegat fou confirmat el 1078 pel comte Ermengol.
Més tard es troba com a part integrant de la comdoria de Taús: el 1199 Ermengarda de Taús en va fer donació a Arnau de Castellbò, encara que se’n reservava l’usdefruit.
L’any 1227 Guillem de Llordà, llavors senyor del castell, el donà a Roger Bernat II de Foix, futur vescomte de Castellbò, en reconeixement dels favors que havia rebut d’Arnau de Castellbò.
Castell
ECSA – J.A. Adell
La Guàrdia tenia antigament un recinte emmurallat format per set cases, del qual encara es conserva perfectament la porta d’accés. La casa del capdamunt del poble més propera a l’església, cal Rei, era l’antic castell. El formaven diverses estructures emmotllades entre la roca mare: una torre de planta irregular —amb una destacable llinda feta amb dues pedres d’1, 20 m d’alçada— i un cos, quadrat, de 16 m de costat, amb només la paret nord ben conservada i restes de l’embigat corresponent a tres pisos. Al nivell superior són perceptibles els forats de les bigues, mentre que el trespol inferior devia recolzar segurament en una estructura de fusta. A ponent d’aquesta estructura, mig colgada per la runa i la terra sedimentada, hi ha restes d’una volta, probablement d’un forn.
Només hi ha restes d’una finestra al segon pis, amb llinda, i espidieres al primer pis. L’aparell és força irregular, però amb una certa tendència a formar filades uniformes. El gruix oscil·la entre els 60 i els 80 cm. El morter és de calç. Tot plegat recorda força les restes del castell dels Castells, especialment per l’aparença de les parets i la forma de la finestra.
Per la forma de la planta i per les característiques de l’aparell constructiu, aquestes edificacions semblen més aviat tardanes, fins i tot podrien ser posteriors a l’època romànica.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 246.