Edifici format per una nau i un absis trapezoïdal amb senyals d’haver estat cobert amb volta de canó.
ECSA - J.A. Adell
Situació
L’església de Santa Elena és al bell mig del grup de cases que formen el petit poble de Trejuvell, situat entre Espaén i la Guàrdia d’Ares.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG578842.
El poble de Trejuvell, grafiat antigament Tresjovell o Tresjovall, és situat a l’esquerra del riu de la Guàrdia, al vessant meridional del Montcau, i formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares. (JAA)
Història
La primera noticia coneguda de la parròquia de Trasiuvelli data del 1085, en la convinença entre Arnau Dacó i el seu fill, Guillem Arnau, ardiaca; aquest darrer concedeix les parròquies de Trejuvell i Gramós a la muller del seu pare, Guilla, que li havien de ser retornades després de la mort d’aquesta. L’any 1250 o 1253 és documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell. Segons el Spill… del vescomtat de Castellbò, del principi del segle XVI, Trejuvell era inclòs a la batllia de la Vall d’Aguilar del quarter de Castellbò.
L’església de Santa Elena o de Santa Creu de Trejuvell apareix relacionada entre les parròquies del deganat d’Urgellet del bisbat d’Urgell visitades l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.
Durant la guerra civil de 1936-39 l’església sofrí diversos desperfectes i perdé tot el mobiliari interior, entre el qual destacaven un retaule de fusta policromada i diversos objectes litúrgics, tots ells cremats davant l’església.
Santa Elena de Trejuvell, sufragània de l’església de Castellàs, actualment és supeditada a la parròquial de Noves de Segre. (MLIC)
Església
Planta de l’església, on destaca la notable desviació de l’absis o presbiteri.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un absis trapezoïdal, precedit d’un espai presbiteral; actualment aquest espai és cobert amb la mateixa estructura que la nau, però conserva traces de l’arrencada d’una volta de canó, que devia ser la seva coberta original. En el mur nord de la nau es conserva una pilastra coronada amb un inici d’arrencada d’arc, com si es tractés d’un arc toral. Probablement, l’església fou concebuda amb una coberta de volta de canó, però aquesta solució si s’executà, degué arruïnar-se i fou substituïda pel sostre d’embigat. En aquell mateix moment es devia reformar el mur sud, eliminant-hi el pilar de l’arc toral, en el supòsit que s’hagués arribat a construir.
La porta actual s’obre en la façana de ponent, però la porta original, paredada, es conserva en la façana sud, prop de l’angle sud-oest. El cos de l’absis presenta un sobrealçament exterior per tal d’unificar el nivell de la seva teulada amb la de la nau, que és perfectament visible en el mur sud, on es conserva el ràfec original, format per un groller cavet, de pedra tosca. Cal assenyalar que el cos de l’absis ha estat reduït interiorment per un mur que l’escurça en sentit llevant, mentre que a la façana s’aprecia perfectament la seva veritable dimensió, sense que s’observin juntes d’obra que permetin dubtar de la unitat constructiva dels paraments exteriors. És per aquest motiu que cal rebutjar la hipòtesi d’un allargassament exterior.
A la façana sud, prop de l’arc presbiteral, es troba una finestra de doble esqueixada i llinda recta. A l’absis hi ha dues finestres paredades, una d’una sola esqueixada en el mur sud, i una de doble esqueixada en el mur de llevant, que no té traces interiors a causa de l’escurçament interior de l’absis.
L’aparell és de reble irregular, lligat amb morter de calç, amb tendència a formar filades regulars. S’hi observa una notable pèrdua de verticalitat i traces de reformes en el mur nord. L’interior és totalment arrebossat.
Les característiques constructives i tipològiques, especialment la presència de l’arc presbiteral com a sistema de relació entre la nau i l’absis, juntament amb la presència d’un absis trapezoïdal, totalment arrelat dins les formes arquitectòniques del segle X, permeten de considerar l’església de Santa Elena de Trejuvell com una obra construïda dins el segle XI, a cavall entre la tradició arquitectònica del segle anterior i les condicions espacials que s’introdueixen en l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACV. Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 246; Tragó, 1982, pàgs. 13 I 16-18; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 017, pàgs. 135-136.