Situació
Vista des del sector nord-est d’aquesta església restaurada fa pocs anys, situada als afores de la població.
ECSA – E. Pablo
L’església de Sant Martí és situada al costat del cementiri, als afores del poble.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG515836
El lloc de Taús, escrit antigament Thaus, Taust, Tahus o Thausie, és situat a la capçalera del riu Major, als altiplans de Taús, i era cap de l’antic terme de Taús, ara integrat al nou de Noves de Segre. (JAA)
Història
El lloc de Taús és esmentat en el testament de Ramon Guillem de Taús, fill de Guillem de Taús, del 1094, en què estableix deixes a favor de l’esglésies de Sant Martí i Sant Julià de Taús. Posteriorment, l’any 1180, hi ha documentada la donació que Ermengarda de Taús va fer a favor de la seva filla Arnaua de Caboet, i del primer marit d’aquesta, Bertran de Tarascó, de la meitat dels castells de Taús, la Guàrdia, Saüquet i Saüquedell.
L’església de Sant Martí de Taús, doncs, apareix documentada l’any 1094, en què rebé, pel testament de Ramon Guillem de Taús, 2 unces. En la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, i dins del deganat d’Urgellet, és esmentat el capellà de Taús, fet que es repeteix l’any 1391. Abans, en les visites pastorals realitzades per manament de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies del bisbat d’Urgell, els anys 1312 i 1314, hi consta Sant Martí de Taús, que sembla que té categoria de parroquial, i no pas Sant Julià.
Modernament, l’església de Sant Martí, situada als afores de Taús, al costat del cementiri, fou restaurada entre els anys 1989 i 1991, i és utilitzada com a capella amb culte ocasional, mentre que Sant Julià és l’església parroquial. (MLIC)
Església
Planta de l’església, amb els murs reforçats per contraforts.
J.A. Adell
L’església de Sant Martí de Taús és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, en el qual s’obren dos nínxols rectangulars, als paraments nord i sud respectivament. El tram d’edifici corresponent a l’arc presbiteral és realçat exteriorment per un cos sortint, que només es manifesta, però, al costat nord, mentre que al costat sud, la façana no presenta cap articulació que identifiqui els espais interiors.
L’edifici presenta problemes d’estabilitat importants, que han deformat molt sensiblement la seva volta, i que devien produirse ja d’antic, per tal com hom procedí a la construcció de contraforts de reforç dels murs laterals, concretament quatre al mur nord i tres al mur sud. Més recentment, en els darrers treballs de restauració s’han col·locat quatre tirants de ferro, per l’interior de la nau, per estabilitzar la deformació de la volta.
La porta original és situada a la façana sud, oberta en arc de mig punt, i paredada des d’antic, quan es convertí en finestra, i fou substituïda per una porta, sense caràcter, oberta a la façana de ponent, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya, i on es troba una finestra d’una sola esqueixada. Una altra finestra, de doble esqueixada, se situa a la façana sud, a l’indret de l’arc presbiteral, i resulta mig tapada pel contrafort adossat a la cantonada sud-est de l’edifici. Al centre de l’absis hi ha també una finestra de doble esqueixada, en la qual l’esqueixada exterior presenta un petit ressalt. L’edifici no presenta cap tipus d’ornamentació exterior, i a l’interior només hi ha una senzilla motllura bisellada que forma l’arrencada de les voltes i els arcs, de la nau i l’absis.
L’aparell constructiu és de carreu petit, a penes escairat, i disposat molt ordenadament, amb peces més grans que la resta, disposades al llarg i de través als pilars dels arcs de la nau. Els murs de l’absis són formats per carreus de dimensions més grans que els de la nau, molt ben tallats i polits, disposats molt uniformement. Aquest tipus d’aparell absidal s’observa també a la part de llevant, i a la part inferior de la façana sud. La volta de la nau, en canvi, és feta amb formigó de calç, de mala qualitat, amb reble.
Malgrat les diferències en l’aparell, sembla clar que l’església respon a un procés constructiu unitari, en el qual es posà més cura en l’execució de la part absidal que en la concepció i l’execució de la resta de l’església. No es pot descartar que, dins un projecte unitari, es produïssin interrupcions i represes de l’obra, que en el seu conjunt evidencia les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII, més correctament interpretades al sector absidal que no pas a la nau, on es fa patent una execució menys acurada, i propera a les formes rurals que conserven la tradició constructiva del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACV. Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; M S, 1915–16, doc. 151 pàgs. 540-541; Rius, 1946, vol. I, pàgs. 188 i 196; Serra I Vilaró, 1950, vol. III, pàg. 276; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 280; Tragó, 1982, pàgs. XIII i 19–21.