Situació
Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell.
ECSA – A. Villaró
L’anomenat castell de Montan és situat a la part alta del pla de Montan.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG674780.
Del quilòmetre 119 de la C-1313 surt una costeruda carretera que, en 12 km, arriba a l’altiplà de Montan. Aquest poble és dividit en tres nuclis. El castell es troba en un serrat damunt el barri que hi ha a l’esquerra de la pista, sota de cal Castell.
Història
No es coneixen notícies històriques d’aquesta fortalesa, veïna de la torre de Montan, tot i que Montan és una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu.
Per la seva estructura, i atesa la proximitat de la torre de Montan, cal pensar que es tracta d’una fortalesa, edificada a partir potser del segle XIII, més tardana que l’esmentada torre. Per les seves dimensions podria ser també una fortalesa secundària, que estigué habitada més temps que no pas la torre, per la qual cosa la memòria popular la devia anomenar el castell, denominació ben vigent avui.
Castell
Planta de l’edifici que corona el turó del castell, protegit per restes d’una antiga muralla.
A. Villaró
Té una planta quasi quadrada, d’aproximadament 10 m de costat. Els murs, d’1’40 cm de gruix, són formats per carreus treballats amb maceta, de dimensions desiguals, units amb un morter de calç força dur. Les pedres cantoneres —les més ben treballades— foren aprofitades per a la costrucció de la casa més propera, cal Castell.
L’alçada màxima dels murs no ultrapassa els 6 m. L’espai interior s’estructura en dues cambres, separades per un envà de 60 cm de gruix, on s’aprecien fornícules i els forats de l’embigat. La porta d’accés a l’edifici devia situar-se a la façana sud. Arran del sòl —ple de runa procedent dels pisos superiors— hi ha dues espitlleres.
L’estructura conservada només palesa l’existència de dos pisos, per bé que —per l’amplada dels murs i la gran quantitat de runa que hi ha pertot— és possible que en tingués tres.
Al sud de la construcció hi ha un mur de contenció, damunt un relleix de la roca, realitzat amb el mateix aparell que la fortificació. També hi ha vestigis d’un fossat, parcialment colgat.
Com ja s’ha dit, ens trobem davant una fortificació tardana, possiblement edificada a partir del segle XIII.