Situació
Torre de planta circular, de carreus ben treballats, que corona la part alta d’un turó proper a la població.
ECSA – A. Villaró
Es troba al nucli més meridional dels que componen el poble de Muntan. Les seves restes són just damunt l’espadat que dóna al riu de Lavansa, al cim del turó que hi ha damunt l’última casa del barri.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG669768.
L’itinerari per arribar a Montan és el mateix descrit en la monografia dedicada al castell de Montan. (AVB)
Història
Poques són les notícies històriques sobre el castell i el terme de Montan, poble que és un dels consignats en l’acta de consagració de la Seu. Sembla que Montan fou una possessió dels senyors de Tost, tal com s’entreveu en un document de l’any 1046 en el qual Arnau Mir de Tost reconeix tenir la parròquia de Montan en feu per la mitra d’Urgell. En tot cas, els descendents d’Arnau Mir de Tost foren els senyors del castell de Montan almenys fins el 1150, en què Arnau Mir de Pallars Jussà empenyorà al bisbe Bernat i als canonges de la Seu els castells del terme de Tost, entre els quals figurava el de Montan. (CPO)
És versemblant pensar que els documents medievals que mencionen el castell de Montan es refereixen a la fortalesa coneguda com a “torre de Montan”, més antiga que l’anomenat “castell”. (AVB)
Castell
El conjunt és format per una muralla, que dóna el tomb a tota la part superior del turó, i construccions interiors, molt amagades per la bardissa i les runes.
El més rellevant és, sens dubte, una torre de planta circular que es troba a la part més alta del turó. Té uns murs de 155 cm de gruix, i un espai interior de 150 cm de diàmetre. L’aparell és de carreus ben treballats amb maceta, sòlidament units amb un morter de calç molt dur. La torre havia estat arrebossada.
La part sud de la torre, que s’adapta al pendent, és la més alta: 540 cm. A la part més baixa hi ha un sòcol, d’1 m d’alçada i un diàmetre 10 cm superior al de la part de dalt de la torre. Per les seves característiques, aquesta torre degué ésser construïda en època romànica.
Al sud-est de la torre hi ha restes de dues cambres, d’uns 5 m de llarg cadascuna, molt enrunades. A uns 10 m, cap a l’est, hi ha el que podia haver estat una cisterna, avui colgada de rocs i de runa.
La darrera edificació es troba a l’extrem est del turó. És coneguda a Montan com “la Ciutadella”. Actualment només en resten escassos fragments de la paret nord i un pany de 4 m d’alt per un 1,5 d’ample a la banda est. Els murs tenen un gruix de 70 cm i el seu aparell és idèntic al de la torre.
Finalment, tot adaptant-se als sortints rocallosos del vessant nord, hi ha nombroses restes de murs d’anivellament, amb una clara funció de muralla. (AVB)
Bibliografia
- Baraut, 1978, vol. I, doc. 2, pàgs. 50–53; Baraut, 1982, vol. V, doc. 596, pàgs. 125–126; Fité, 1985, pàg. 133; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 507, pàgs. 310–311.