Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus.
ECSA - M. Catalán
Situació
L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG670793.
Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la dreta, fins arribar al cim on hi ha la capella. (JAA)
Història
De l’ermita de Sant Germà o Sant Germén, com és coneguda popularment, entre els termes de Tost i Montan, no es tenen notícies documentals malgrat tractarse indubtablement d’una capella d’origen medieval. (MLlC)
Església
Interior d’aquesta transformada capella.
ECSA - J.A. Adell
Es tracta d’un edifici de difícil comprensió en el seu estat actual, després de les notables reformes patides que l’han ampliat cap a ponent, i que molt probablement també l’han recrescut d’alçada, malgrat que aquesta transformació sigui més difícil d’escatir.
La seva estructura correspon a una nau única, sense santuari diferenciat, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals, un dels quals, el situat més a ponent, correspon a l’obertura del mur de ponent de l’edifici original.
La volta, en el sector de llevant, arrenca d’una senzilla i barroera imposta, situada en el mur nord, mentre que manca en el mur sud. Això mateix succeeix amb l’arc toral situat més a llevant, que en el seu muntant nord arrenca d’una imposta bisellada que manca en el costat sud. En els altres trams, la volta arrenca d’una banqueta en el mur nord, mentre que en el mur sud les arrencades de la volta són resoltes de manera diferent en cada tram.
Aquesta estructura fou ampliada vers ponent per un cos de nau, cobert amb un senzill embigat, però molt probablement ja abans l’església fou sobrealçada amb un segon pis, que és més curt, per llevant, fet que provoca que un tram de l’edifici original sobresurti de la línia de façana, tot acusant la forma dels dos pendents de la coberta, acabats amb un arrebossat sense lloses.
En canvi, el sector de ponent i nord és molt menys clar atès que, llevat d’un desgruixat del mur oest, no s’observa cap canvi en el parament que pugui indicar un procés de reforma, i en canvi fa la impressió d’una obra unitària. Aquest fet contrasta amb el sobresortint del cos més baix de llevant però en canvi s’avé perfectament amb l’aspecte del mur de ponent, on s’obre una finestra alta, en arc de mig punt, lleugerament ultrapassat i fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca, que pot correspondre a l’obra original.
A aquestes característiques, cal afegir les irregularitats que presenta el mur sud, amb tot l’aspecte d’haver estat refet, probablement després de l’ensulsiada del mur original.
En aquestes circumstàncies resulta molt difícil intentar classificar aquest edifici, d’estructura força curiosa, però molt possiblement alt-medieval, que necessitaria un procés d’exploració en profunditat per a aclarir els nombrosos interrogants que planteja. (JAA)